L'obra de Jujol a Guimerà
Josep Mª Jujol fa la seva obra a Guimerà per la amistat personal amb el rector Mossèn Francesc Camí. L’arquitecte havia estiuejat a Guimerà abans de la guerra civil a cal Biel i a raó d’aquest fet fa establir una bona relació amb Mn. Francesc.
El Senyor Rector (tal i com el meu avi l’anomenava), cridà l’arquitecte a l’agost de l’any 1939 per demanar-li la restauració de l’església de Guimerà que havia estat molt malmesa durant la guerra civil.
Jujol, va acceptar i el projecte va tirar endavant. El va tenir enllestit al novembre de 1940 i el contracte es signà al 18 de febrer de 1941.
Mn. Francesc Camí
“Quin profund dolor devia experimentar Jujol al entrar a la grandiosa nau despullada de tot, sense el retaule neogòtic al presbiteri, buida la capella del Roser del seu ric retaule barroc de 1790, desapareguda la Mare de Déu de la Llitera; buits els altars de Sant Isidre, Sant Sebastià i el Sagrat Cor. Aquell orgue que tantes vegades l’havia delectat, havia estat arrasat i cremat….” (JM Jujol Jr.)
El projecte del retaule
El retaule avui
“El retaule es troba arrecerat a la paret i està format per una sòbria i elegant base en ziga-zaga on les tres arestes que sobresurten son els pedestals de les imatges. Al centre, la Mare de Déu Assumpta portada per quatre àngels, sembla certament despresa del propi altar pujant cap al Cel, mentre a dalt el Pare Etern i Jesucrist l’esperen amb la corona per a proclamar-la Reina de Cel i Terra, tot presidit pel Sant Esperit.
A les parts laterals, Sant Josep, espòs de Maria, i Sant Antoni de Padova. Tres airosos i estirats dossers de fusta daurada, de 4.40m el central i 2.80m els dels costats cobreixen les imatges”.
(JM Jujol Jr)
El retaule de pedra d’alabastre és modern però s’adapta perfectament al marc gòtic que l’envolta. Per començar no podem deixar de dir que pels temps que corrien era si més no força atrevit.
El retaule es va construir en dues fases:
– A la primera (1942-1943), es va fer la mesa i el basament del retaule fins al pedestal de les imatges als tallers Melendres de Tarragona.
– A la segona (1944-1945), es van fer la imatge central, els àngels, la Santíssima Trinitat i totes les ornamentacions al taller Torrens-Arana de Barcelona.
La Verge Maria és la gran figura central portada per quatre àngels. Aquesta escultura fou treballada per l’escultor tarragoní Josep Arana Esteve, a Barcelona. Es diu que la cara de Maria no va agradar del tot a l’arquitecte Jujol. Les figures són policromades i s’hi veuen elements de pedra de color natural.
Sant Antoni i Sant Josep completen el conjunt, a part d’uns àngels músics, del més pur estil jujolià i de l’Esperit Sant que se’l pot veure a dalt de tot.
Destaquen a aquesta obra els res dossers fets de fusta. És obvi que per les seves mides (4.40m el central i 2.80m els dels costats) i pel fet de ser aeris no podien ser de pedra. Varen ser treballats en el taller d’un fuster de Tarragona.
Quan el retaule va estar muntat, Jujol el va decorar personalment, pintant directament tant sobre les imatges com sobre les parets. En aquestes feines el va ajudar Miquel Martí (1895-1981) un pintor decorador de Tàrrega. Els daurats els va fer un daurador de Barcelona anomenat Serra.
La creativitat i la força de Jujol eren inversemblants i feien joc amb la seva fe que era ardent com així ho demostren les seves creus flamejants que podem veure sobre els dos aparadors del presbiteri.
L’altar (Ara Màxima) està deslligat del retaule i es molt senzill. La mesa la forma una llosa de marbre de 2.50m x 0.80m suportada per un peu amb el Pantocràtor fet en relleu de pedra sense polir.
Pintures i decoracions del presbiteri
Decoració de la porta de la sacristia
La porta de fusta que va a la sagristia, encara (de moment) ben conservada, consta de quatre plafons. La va dissenyar Jujol fent traços amb guix sobre ella. Segons Josep M. Martí, fill de Miquel Martí, el plafó de dalt de l’esquerra el va pintar el mateix Jujol mentre que el plafó de dalt a la dreta i el de baix a l’esquerra, el va pintar el pintor de Tàrrega Miquel Martí i Florensa. El plafó inferior dreta el va pintar el Josep M. Martí. És aquí clara la obsessió de Jujol, volia originalitat i no repetició en els seus traçats modernistes.
Sagrari, vista frontal
Sagrari, obert
Sagrari, vista posterior
Es diu que la millor obra que Jujol va deixar a Guimerà va ser el sagrari. En aquesta obra de ferro daurat i policromat, Jujol va trovar un perfecte equilibri entre funcionalitat i elegància. Va pintar el sagrari amb or fi tant per fora com per dins. El sagrari amb lesportes obertes és, tal com deia ell mateix, un magnífic expositor del Santíssim Sagrament.
Jujol també té a Guimerà projectes que no van veure la llum per raons econòmiques, però que són força interessants. Un projecte fins ara inèdit és el retaule de la capella de Sant Sebastià. El 7 d’abril de 1945 el projecte ja estava llest, però la falta de diners va aconsellar esperar un temps. Llastimosament el moment encara no ha arribat i allà el tenim esperant.