Els portals d’entrada eren les portes per passar les muralles i entrar a la vila. Cada portal tenia les portes obertes durant el dia i tancades a la nit, davant de necessitats i d’altres perills. Les grosses portes de fusta, amb el seu pany i clau, eren també tancades per una bona, i dobla, balda de fusta com es poden veure pels forats que encara es conserven a les parets.
Guimerà tenia nou portals: el del Castell, de l’Església, d’Orient, de la Trinitat, de la Font, de Baix, de Tàrrega, del carrer de l’Estudi, i el de cal Coix.
Actualment es conserven tres portals adovellats, de mig punt, que donen l’entrada a la vila pel nord, est i oest, a més a més de dos coberts – portals, situats a l’oest, lloc per on més va créixer el poble.
Als escuts que hi ha esculpits en els portals s’hi pot observar la cronologia de les famílies Cervelló, Alemany, Pinós i Castre, … així com la pròpia història de la vila i del propi portal.
El portal principal devia estar en la part baixa, prop de la carretera actual i del riu, en el lloc on encara avui els guimeranencs, per una tradició oral, anomenen precisament «el portal». Allà hi comença el carrer de la Font i tot i que avui no s’hi veu cap mostra d’antic portal, aquest devia ser el seu emplaçament. Possiblement el va fer desaparèixer l’anomenada rubina de Santa Tecla del 23 de setembre de 1874, la que fins i tot s’emportà bona part dels carrers de les Piques i Jussà, degut a les febles parets – muralles – corrals que tenien dites cases per la part sud.
Més tard, en el segle XVI, s’obrí un portal, en la part nord de la muralla citada i que uneix la torre – campanar amb el castell. Es tracta del portal d’Èvol on s’hi poden veure dos espitlleres defensives.
… Una de les coses que sorprenen de Guimerà son els portals, que en poc espai, n’hi ha per triar en recerca del més bonic i desigual… graó que puja, graó que baixa, llindar de fusta, de pedra, amb volta o rectangle i fins algun mal garbat …
Gregori Satorres
(del llibre “La Vall del Corb imatge i poesia”)
Portal del carrer de l’Estudi
Portal que tancava amb els coberts del carrer de l’Estudi i era una sortida secundària de la població per als habitants de la part alta.
Portal de l’Església o del vescomte d’Évol
Entrada a la part de la muralla que comunica el castell amb les parets del campanar de l’església. També és citat com portal del vescomte d’Èvol, s.XVI, per l’escut que hi ha damunt de l’arc.
Portal d’Orient
Portal obert a la paret de la muralla que baixa i forma part de l’absis de l’església. Per aquest portal, s.XIV, se sortia als horts i al camí del Pla de l’Ametlla.
Portal del Castell
Portal d’entrada pel costat de ponent. Segons les restes estava situat mirant al nord i s’hi entrava pel camí que pujava al castell per la vall; més endavant, hi ha una entrada als peus del castell, des de la plaça de l’església.
Portal de la Trinitat
Si bé no hi ha constància de com era el portal, s’hi accedia pel camí dels horts i comunicava també amb el carrer de Migdia.
Portal de la Font
Portal que es podria situar a l’entrada del carrer de la Font. Segurament era el principal i tot fa pensar que la rovina de santa Tecla el va enderrocar a l’any 1874.
Portal de Baix
Portalada que tancava pel carrer Jussà i formava part de la casa-torre de defensa, situada a un costat del rectangle de la planta urbanística de la vila.
Portal de cal Coix
Era el portal més petit i comunicava amb el carrer de les Piques. Va aguantar l’empenta de la rovina de santa Tecla.
Portal de Tàrrega, o Portal de Ponent
El Portal de Tàrrega, o Portal de Ponent, es conserva tal com fou construït fa segles. Aquest és un dels nou portals pels quals s’accedia tradicionalment a la vila de Guimerà, exemple típic de vila tancada, medieval, situada a la falda del tossal del castell. Heus ací l’inici del carrer Major, que tot baixant s’encofurnarà en un túnel format per cal Minguella i altres cases.
Aquest portal que sortia al camí de la Bovera, Verdú i Tàrrega, va fer ampliar i créixer al poble formant el raval.
El carrer de dalt és el de la Cendra. Aquest racó preferit per fotògrafs i artistes és un poema de línies, volums i taques de llum.
Josep Vallverdú