Capella de Sant Esteve
La capella, prop de la plaça Major, es trobava al costat del bullici dels dies del mercat setmanal del poble a l’Edat Mitjana. La placeta del seu davant era un espai molt concorregut i al centre de la vida del poble.
Erigida sota la invocació de Sant Esteve, encara mostra les restes de la seva primera construcció gòtica al costat de l’antic hospital amb una datació de 1326.
Actualment es pot observar que els porxos no continuen als baixos de l’antic hospital. Amb tot, a l’entrada de la casa, avui cal Manseta, encara es conserva un portal cegat i amb dovelles a la paret est que confronta amb la capella.
Si s’entra a la capella, la primera capella lateral de l’esquerra, en una acció de restauració, va quedar al descobert l’inici d’un gran arc gòtic i un escut al capitell de la seva base.
L’actual capella té una estructura arquitectònica totalment reformada i es presidida per una reproducció de la peça de la Resurrecció de Crist del retaule gòtic de Guimerà de Ramon de Mur.
Dades històriques en relació a la capella
1. La fundació d’un benefici (1326), per part, Bernat i Cornet, prevere de Guimerà.
2. Als llibres parroquials (1343-44-45) consten els jornals de joves per la construcció de la capella de la plaça.
3. Permís per fer una capella de Sant Pere, dins de la de Sant Esteve (1394).
Patrimoni artístic
A la dreta de l’altar es pot veure una petita reproducció d’una pintura que representa a Sant Esteve, pintada per Ramon de Mur a mitjans del segle XIV. Una representació iconogràficament canònica del sant, amb tres pedres al cap, símbol de com va morir, la palma del martiri a la mà i vestit com a diaca amb túnica dalmàtica.
L’original de l’obra es troba al Museu Episcopal de Vic, just al costat del gran retaule de l’església parroquial de Guimerà, també de Ramon de Mur. Al museu vigatà no disposen de més informació de la peça, però es pot dir que aquesta també va marxar de Guimerà juntament amb el gran retaule de l’església.
Per la documentació gràfica, es conserva una fotografia d’una imatge romànica, en pedra, de Sant Esteve, titular de la capella (segle XIV). Imatge avui desapareguda de la qual es desconeix la història i localització.
L’antiga ala dels Alemany
Per les estructures de què hi ha constància, els Alemany deixaren el seu escut en la base de dit arc, que formava part de la planta de l’obra de la primitiva capella. Aquesta arcada gòtica està assentada a la paret de l’antic hospital i gairebé alineat amb els porxos del carrer.
Si bé entre les notes escrites sobre la capella, hi consta que no en resta cap rastre de l’antiga construcció, en obres de restauració recents es va deixar al descobert l’escut dels Alemany en la base d’un principi d’arc gòtic. Les obres de la capella eren gairebé coetànies de la construcció de l’església gòtica.
La capella primitiva era una obra de la primera meitat del segle XIV. Entre les obligacions establertes en fundar la capellania hi ha la de resar per l’ànima del difunt “Gerald d’Alemany i de la seva senyora Geralda”. Guerau Alemany i Geralda de Rocabertí foren els senyors de Guimerà i confirmen pel seus escuts ser els responsables de la construcció de l’església parroquial gòtica i de la capella.
Dedicada a Sant Esteve
El fet que l’esglesiola estigui dedicada al protomàrtir Esteve és un fet curiós, ja que el nom no és gens comú a la vila, ni se li dedica una festivitat municipal especial.
L’origen de la seva encomana a la capella es podria atribuir a la figura de Bernat Galceran de Pinós, qui fou baró de Guimerà per matrimoni (1368) amb Aldonça de Castre, hereva del senyoriu. Aquest noble serà baró de Guimerà al llarg de la seva llarga vida, també després de la mort de la seva esposa.
El llinatge familiar dels Pinós anava relacionat, des de mitjans del segle XII, amb Sant Esteve, per la seva intercessió miraculosa salvant a l’almirall Galceran de Pinós del seu captiveri per part dels musulmans, quan liderava un intent de conquesta d’Almeria. És la coneguda com a Llegenda del Rescat de les Cent Donzelles; un relat de tradició oral, recollit en alguns textos medievals.
L’homenatge a aquell avantpassat guerrer de la Reconquesta i al sant que el rescatà, segurament va ser el que va portar a Bernat Galceran de Pinós a imposar el nom del protomàrtir a la capella guimeranenca i a demanar a Ramon de Mur si podia pintar una petita taula dedicada al patró dels diaques.
Bernat Galceran de Pinós va viure molts anys i va ser un dels nobles catalans més destacats de la seva època. Morí a Guimerà el 8 d’abril de 1425 i, per petició seva, va ser enterrat a l’església de Sant Esteve de Bagà (d’on era originari), tot i les queixes dels guimeranencs, que demanaren que fos sepultat a la vila.
