Queda dempeus ben poca cosa d’un monestir que fou brillant durant els seus tres segles d’existència. Amb l’aquiescència del senyor de Guimerà, la vescomtessa Anna d’Aragó arrendà el 1599 la casa i el claustre de Vallsanta per tal que els pagesos en conreessin les terres conservant l’edifici conventual i l’església.
El 1589 ja s’havien traslladat fora les monges i la decadència física començaria ben aviat. L’espoli només va aturar-se a partir de la dècada dels seixanta del segle XX, per disposicions legals. Havia estat un edifici iniciat sota el romànic amb forca elements gòtics, i habitat per monges cistercenques d’extracció noble.
No pertanyia exactament al poble de Guimerà, sinó al monestir de Vallsanta i va salvar-se la pedra de les ruïnes en l’operació de recuperació que, de caràcter popular i amb mobilització escolar, va dur-se a terme el 1967.
