Origen i ubicació
Sobre possibles restes anteriors ibèriques s’aixeca la torre de guaita i defensa del castell de Guimerà. Situada estratègicament en el límit entre l’altiplà i la carena de la vall del Corb, al damunt d’un fit de roca viva, té al seu voltant restes de recinte del castell medieval, ampliat en diverses fases fins a l’extrem de ponent, i relacionat a través del cementiri vell amb l’església gòtica.
És una construcció fortificada, destinada a la guàrdia i defensa d’un territori determinat en els principals llocs estratègics de la comarca i de la vigilància de la vall del Corb. Aquestes torres es comunicaven amb altres i així poder emetre senyals a l’entorn de Tàrrega, Cervera i altres zones geogràfiques.
A Catalunya, molts castells medievals aprofiten fortificacions antigues pre-romanes i romanes. Es poden relacionar les torres de planta circular que es coneixen des l’època ibero-romana, emprades amb una finalitat semblant, amb el món àrab. En aquesta zona geogràfica es donen conjuntament amb les de planta quadrada que es localitzen al santuari de la Bovera, restes a la part més alta de Passanant i es conserven les de Pobla de Farran, La Glorieta i la Sala.
La torre i el Castell
El passos seguits en l’ampliació del castell confirmen la seva adaptació a les noves funcions segons els temps. De vigilància i defensiu a residencials, i progressivament el convertiren en un edifici d’explotació agropecuària.
Estan confirmats els aspectes defensius per les participacions en les guerres:
1. “ A la meitat del segle XIV, i amb ocasió de la guerra entre Pere d’Aragó i Pere de Castella, foren refetes les muralles”.
2. “ Referent a la guerra de Joan II consta que, al 8 de juny de 1462 els jurats Ramon Boleda, Berenguer Vendrell i Bartomeu Boleda reuniren el poble a la plaça, davant de la capella de Sant Esteve i donaren con d’unes lletres rebudes de la Generalitat de Catalunya i resolgueren anar personalment al exèrcit del Principat…”
3. Una nota corresponent al 8 de març de 1463 diu textualment:
“Dimarts a vuit de març lo molt noble senyor don Godofre de Castre, constituït personalment en lo cementiri apel·lat les roques davant lo castell on era tot el poble de Guimerà o la major part d’aquell, lo batlle amb los jurats ensems amb lo ple consell determinaren e resolgueren en llur consell de fer capità lo dit molt noble senyor e estar a tota ordenació e manament seu.”
4. “Al juliol de 1464 el castell de Guimerà es troba regit per Felip Galceran de Castre , qui apareix lluitant al bàndol de Joan II, el qual s’apropià els bens de tots aquells qui seguien el partir de la Generalita de Catalunya” Hi ha constància que es bastiren torres dins de l’àrea catalana entre la segona meitat del segle X i el darrer quart del segle XI .
Anteriorment, al segle IX, ja s’havia començat a fortificar la frontera Superior d’Al-Andalus, com Balaguer.
Descripció genèrica
Edifici fortificat a voltes aïllat (turris, domus) destinat a la vigilància i guarda d’un territori. Construïdes en llocs estratègics, la principal missió de les torres de guaita és vigilar una zona determinada i donar l’avís de perill a la torre o castell més proper. Solen formar part d’una xarxa defensiva, organitzada entorn d’una fortalesa central, amb la que es comuniquen visualment.
Segons J. Bolós “molt sovint, la funció d’aquestes torres era la de vigilar un camí..” Aquest fet s’ha comprovat en la localització de les restes de las torre del Muntdessó o Ravinagre, al terme de Guimerà, que controlava un antic camí estratègic que va de Guimerà a Pobla de Farran i Passanant i que podia comunicar amb el “camí ral”.
En aquests segles s’edifiquen les torres rodones de pedra, amb la porta situada al primer pis, inaccessible des de l’exterior i on viu el castel·là o vigilant en un espai molt reduït.
En temps carolingis, aquestes torres eren de materials simples (fusta,.. i foren substituïdes als segles X i XI per altres materials com la pedra.
A partir dels segles X-XI es van tornar a bastir amb materials més forts, bàsicament de pedra, doncs la construcció de murs i muralles amb tàpia i adob quedà relegada als castells musulmans.
La torre s’envolta d’una muralla també de pedra, adaptada al terreny, i dona així lloc al tipus de castell senzill, propi del segle XI.
Al segle XI, algunes d’aquestes torres s’envoltaren d’una muralla que seguia el relleu del terreny i van constituir el tipus primitiu de castell que se sol trobar a la Catalunya Vella. La torre s’envolta d’una muralla també‚ de pedra, adaptada al terreny, i dona així lloc al tipus de castell senzill, propi del segle XI.
Aquest fet ens permet relacionar les torres de planta circular, que es coneixen des de l’època ibero-romana, emprades amb una finalitat semblant a la de l’època que ens ocupa, amb el món àrab.
És una tipologia de torres que es donà conjuntament amb les de planta quadrada, com es pot observar en els exemples citats per Puig i Cadafalch.
Amb tot el que caldria tenir present en l’estudi arqueològic que són les tipologies d’argamasses, els aparells i les troballes de ceràmica els que ens ajuden a donar una cronologia precisa de les diferents estructures.
Evolució
L’avanç de la Reconquesta cap a ponent provocà l’abandonament de moltes d’aquestes torres i de primitius castells, en perdre la funcionalitat originària.
Assentada sobre un llit rocós i constituïda per grossos murs formats per un cos de rebla a base d’argamassa de calç i cascots de pedra, revestits internament i exteriorment per una aparell amb clar precedent tardo-romana.
Observem les característiques generals d’una torre de guaita:
“La torre s’aixeca sobre la part més elevada i té uns 20 metres d’alçària i s’assenta directament sobre la roca. Està constituïda per un cilindre revestit interiorment i exteriorment per una aparell de filades de carques de pedra viva del país i repleta d’una argamassa de cascots de pedra i morter de calç i arena.
La porta d’accés, situada a 6,30 metres, esta encarada al sud i comunica amb la primera planta. El gruix de la paret en aquest indret de la porta finestra és de 2,40 metres. El diàmetre entre 6 i 8 metres. El gruix del mur entre 1`5 i 2´5 metres; mur que es desgruixa gradualment d’un a l’altre pis mitjançant rellueixes que serveixen ensems per disposar els empilats dels sostres dels diferents pisos”.
Pel que fa a l’accés‚ exterior no més es podia realitzar amb escales de corda o de fusta plegables, per defensar-se i ésser inexpugnable.
La comunicació entre el celler interior, la planta d’accés‚ la planta superior, el trespol entremig, el sostre sota la volta i la sortida al terrat superior, es pressuposa que es realitzava amb escales de fusta.
El celler, magatzem de queviures o possible presó, situat en la part inferior, té forma de con.
Sembla ser que aquesta cultura de vigilància, terra endins, els àrabs l’introduïren a l’interior del país quan aquest tipus de torre era tradicionalment costanera. Recordem de que les ràpites, fortaleses-convent, estan pensades amb una finalitat semblant (la Ràpita de Balaguer).
Una vegada construïda la torre, el tipus de castell més senzill i tradicional és el que es genera d’una planta quadrada, a voltes tancada dins del seu perímetre, com és el cas de Verdú.
Un fet arquitectònic que pot marcar una cronologia seria el tipus d’arc un xic ultrapassat en els portals elevats d’ingrés de certes torres que data de finals del s.X, ben diferenciat del tipus d’arc rovellat de mig punt amb un extradossat de petites lloses allargades
En molts llocs la torre de guaita i els primers restes de castell van associats a una petita església romànica, normalment separada del nucli defensiu, com també podria ser el cas de Guimerà.