Els escuts es modifiquen i s’amplien en el temps. Un casament i una nova família fan redibuixar l’heràldica d’un senyoriu. En el cas dels Évol el fet del senyoriu va deixant la seva marca. Els senyors d’Évol, senyoriu de l’Haut-Conflent, al segle XV, passen a la família Castre-Pinós que després, al segle XVII, s’integren a la família d’Hixar i que també seran els senyors d’Évol i de Guimerà.
El cognom d’Évol sembla correspondre al llatí ebulum i passar al francès per l’hieble (o yèble), varietat de sureau. També per toponímia podria derivar a auleda o bosc.
Portalada dels Évol
La torre i el castell, al segle XIV, era un conjunt defensat i tancat per un recinte emmurallat que ocupava l’acròpoli. EI camí que portava al portal d’entrada pel carrer Montserè, pel camí del Vall, era també per a carruatges.
Als peus del castell s’hi trobava una petita plaça formada amb la paret-muralla, que anava del castell al campanar, on hi havia un petit portal, “portellada”, per entrar al poble.
Una paret-muralla, construïda al segle XIV, tancava pel nord el poble. La portalada estava defensada per una torre de base atalussada i cos rectangular, que per les seves característiques ens situa en una cronologia propera al segle XIV.
Amb tot, és d’observar que sembla no estar lligada amb la muralla, la qual cosa confirma la seva possible datació diferent.
En aquest moment de començament del segle XIV fou possiblement enderrocada en gran part l’esglesiola romànica. Durant els anys de 1325 al 1350 es devien fer les obres de la nova església. A mitjan segle XV, l’església gòtica estava acabada, amb el campanar totalment enllestit però sense l’absis, acabat posteriorment sobre l’any 1861.
Noves construccions:
a) Obrir un nou portal i canviar el traçat de la muralla per ubicar la portalada d’Évol a la paret de la muralla.
b) Arreglar el camí i la paret amb arcades que pujava de la plaça de l’església.
c) La zona de roques devia estar a les dues parts de la muralla, després del cementiri.
El document localitzat per M.A. Farré a l’arxiu comarcal de Tàrrega permet tenir fiabilitat històrica i confirmar algunes dades pels treballs d’excavacions arqueològiques. Així es confirmava “obertura d’un gran portal, el portal de la portellada del castillo de Guimeran” i també la seva ubicació, “ha de començar de la esquina de la torre arrimada a ella”. La paret del portal tampoc està lligada amb el campanar, com es pot observar pels dos costats. Entenem que la portellada seria el portell, o obertura feta violentament en un mur, practicada en una paret de tanca, per donar pas a persones o bestiar. Possiblement es refereix a una entrada provisional feta a la muralla del segle XIV.
La necessitat defensiva també confirma que el 28 de juny de 1563, Felip Galceran acensava a Francesc Selles un pati al portal del forn nou o de ponent, una casa amb finalitats defensives, que havia de ser quadrada i que pugés una cana i mitja sobre la muralla de la vila sense cap mena de porta ni finestral a la banda.
Sembla confirmar-se que l’escut que es troba damunt del portal de la muralla tocant al campanar identifica els Évol i se certifica amb el complement epigràfic de la base de la creu, propera al portal.
La creu d’Évol
Una creu de terme és un exemple de com un monument, amb els seus senyals sobre la pedra, ajuda a datar i escriure un capítol. La creu de terme, situada prop de la mura¬lla i al costat del camí que va al Pla de l’A~ metila, fou enderrocada durant la guerra i restaurada, després, en part i de forma molt discutida. Aquesta creu confirma la docu¬mentació escrita i fonamenta les datacions de part de les obres fetes durant el segle XVI a l’entorn de la muralla del sector nord.
EI peu de la creu, amb dos escuts i dues inscripcions escrites en lIat! i amb lletres majúscules aporten dades i dates a la història de Guimerà. En aquest peu hi ha gravades les armes dels Castre Pinós. Les armes dels Castre Pinós es componen de les barres catalanes (família d’origen reial) i l’estel dels Castre d’Aragó. Dins d’un escudet central, hi ha tres pinyes de la casa dels Pinós, i una banda que parteix diagonalment la segona part de l’escut, la qual és dels So, vescomtes d’Evol.
La base de la creu mostra la distribució dels dos escuts i dues inscripcions. Cara oest: escut de Felip Galceran de Castre Pinós i de So, vescomte d’Évol, i que fou baró de Guimerà del 1553 al 1590, ocupa tota la part oest de la base. Significa el senyoriu del vescomte d’Evol. A la cara est: escut de forma romboïdal dividit en quatre parts. La meitat esquerra repeteix les armes de l’escut anterior; a la dreta representa l’heràldica d’Anna d’Aragó i de Gurrea. Les inscripcions de la cara nord porten aquestes paraules: TEM POR E/ PHILlPPI / PRIMI VICE / COMITIS / DE EVOLO.
Al costat, a la cara sud, hi ha l’altra inscripció també en lletres majúscules amb el mateix text encara que amb alguna diferència tipogràfica. Aquesta creu de terme, trencada durant la guerra Civil i restaurada després, és un símbol de la recuperació del patrimoni i un exemple de l’aportació de la lectura arqueològica a través d’un document. Amb els trossos de la creu de terme i segons el document escrit, podem imaginar com era la creu de Vallsanta, situada davant del monestir, i de la qual no hi ha cap record ni restes arqueològics. Els documents històrics avalen, documenten les aportacions arquitectòniques i confirmen les troballes arqueològiques.