Les arcades romàniques
La problemàtica al voltant de la primitiva església romànica pe de Santa Maria de la Bovera se centra en el seu emplaçament i en la seva configuració. Des del punt de vista arquitectònic cal interpretar les arcades situades actualment al interior de la casa annexa a l’ermita, i cal veure si en el futur una prospecció en el subsòl de la casa i de l’església aporta dades més definitives. És segur que el monestir cistercenc de la Bovera enclou una esglesiola construïda a finals del segle XII i que perdurarà, amb modificacions, fins al segle XVIII (1726). Com hem vist, el 1438 hom hi afegeix una torre muntada sobre les antigues parets. Endemés, segons el P. N. Cams en l’obra esmentada, l’església antiga tenia forma de creu (cf. El Santuari de la Bovera, 18). Aquesta dada concorda amb la noticia que trobem en el contracte d’edificació de l’església nova, on es diu: “las mesas del altar major y de las Capelles se han de fer de pedra picada y podran servir les que avui se troben en les capelles i se han de fer noves las que faltaran y arrancalar a son punt (dem, 22)”. Per tant, hem de suposar que en algun moment o altre entre els segles XIII i XVII hom afegí dos altars laterals o, millor, dues capelles laterals, a banda i banda del presbiteri.
Es impossible determinar el temps en que es va fer aquesta ampliació. Sembla que quan Cams parla de presbiteri es refereix a l’absis romànic, probablement semicircular, que posteriorment esdevingué la capçalera de la creu.
Pel que fa a la datació de les capelles, podrem pensar si els dos sarcòfags gòtics que es conserven no hi podrien estar relacionats. Un d’ells és molt rústec i es guarda al Museu de Guimerà. L’altre, més recent però clarament gòtic (mides aproximades: 170 x 40 x 60), té gravats tres escuts consistents en un castell de dues portes i una torre. Es conserva a la casa annexa a l’actual església.
Dues peces gòtiques, a part d’aquestes, son dos fragments d’arcada, conservats a la Bovera, un dels quals està entaforat a les escales del cor.
El porxo romànic de la Bovera
El porxo romànic de Santa Maria de la Bovera és una peça singular, d’una remarcable puresa de línies i d’un esperit pròxim a l’austeritat i profunditat dels orígens del Cister. Es l’element arquitectònic més interessant del recinte de la Bovera.
Es tracta d’un conjunt de quatre arcs de mig punt sostinguts per cinc columnes (lletra A del plànol). El conjunt és orientat llevant-ponent.
El darrer arc i la darrera columna pel cantó oest han estat refets recentment. Els arcs recolzen sobre tres columnes compostes (amb un feix de quatre columnetes per cadascuna), que son les centrals. En canvi, les deis extrems tenen dues columnetes, que s’agafen directament a la pedra duna antiga paret perpendicular al conjunt. La llargada del porxo és de 65 metres. Descansa sobre un sòcol de pedra que té uns 70 cms. d’alada (50 cms. son actualment soterrats). Aquest sòcol està trencat a l’extrem est per tal de permetre el pas, per on originàriament semblava que només permetia l’accés pel cantó oest.
La pedra, d’un tallat fi, permet de comprovar que el porxo estava orientat a migdia i que la cara exterior és la que ara dona al sud. Aquest detall és confirmat per la disposició deis escuts que es troben en les columnes centrals segona i tercera començant a comptar des de llevant. A la segona columna hi ha gravada la creu del Cister. A la tercera columna hi apareix gravat sis (o menys?) vegades l’escot dels Alemany, amb la típica ala.
Abans de passar a presentar les hipòtesis que es poden fer sobre aquesta peça romànica singular, detallem les altres troballes fetes en el decurs de les obres de consolidació i reforma de la casa de la Bovera l’any 1986. Les peces que descrivim a continuació foren material constructiu reaprofitat en els murs i parets de l’edifici. No hi ha, per tant, en principi cap indicació derivada del lloc de la troballa. Probablement es tracta d’elements romànics pertanyents a l’esglesiola construïda a finals del segle XII. El més important d’aquests elements és un capitell de 30 centímetres d’altura, amb una base de 20 cms. de diàmetre (mida equivalent al gruix de la columna) i un quadrat superior de 27 centímetres per costat. El capitell presenta una decoració vegetal i geomètrica ben original, de manera que insinua a través de les formes un motiu antropomòrfic: una mena de cara, dibuixada pels cargols de les fulles de banda i banda, que emergeix en cada cantonera.
La característica més interessant d’aquesta peça son els forats que es troben a cadascun dels angles de la part superior del capitell i que demostren el perfeccionament tècnic d’aquest capitell. Aquest joc amb el buit dona, d’altra banda, un cert to misteriós, propi de l’esperit romànic. En aquest sentit, és interessant la comparació amb el claustre del Monestir de Sant Cugat del Valls. Una remarca final: la riquesa decorativa del capitell contrasta fortament amb la senzillesa i l’austeritat dels capitells del porxo romànic. Podem, doncs, preguntar-nos si es tracta duna peça anterior o posterior a la data de la primera construcció de l’església. Sembla clar que aquest capitell no es correspon massa als canons de sobrietat de la reforma cistercenca.
La segona peça té 20 cms. d’ample i 50 cms. de fons i és un fragment d’un frontal. El dibuix és un nus geomètric molt simple.
La tercera peça, de mides semblants, sembla ser també un fragment de frontal. Hi ha esculpits dos caps de bou que es miren l’un a l’altre.
La quarta peça, de forma triangular, sense cap decoració, sembla ser una peça de tancament duna portalada romànica per l’angle superior esquerre (vegeu una peça semblant a la figura 1.179 del llibre citat de Puig i Cadafalch, corresponent a la portalada de l’església de Ciurana). Es planteja la pregunta de si les quatre peces estan relacionades entre si com a elements integrants d’una portalada romànica.
Finalment, anotem dos fragments de columnes. El primer fragment es correspon a una columna de 25 cms. de diàmetre, al capdamunt de la qual hi ha un capitell molt rústec. L’altre fragment es correspon a una columna de 15 cms. de diàmetre; aquesta columna és quadrada i té dues cantoneres matades.
Hi ha massa pocs elements arquitectònics per bastir una hipòtesi plausible sobre la seva funció en l’obra primitiva. Tanmateix, sembla dar que tenen relació amb la primitiva església romànica. Es tracta, doncs, d’alguna reforma posterior? O bé quan les monges arriben a la Bovera, construeixen tot el complex? Les conjectures es poden multiplicar a l’amper de la manca d’informació provinent de documentació antiga.
Hipòtesi sobre el porxo romànic
Aquest fet determina també les hipòtesis sobre el porxo romànic. La funció d’aquest porxo s’explica pel paral·lel del porxo gòtic, construït de cara a migdia, com hem dit, tot i la lleugera inclinació cap a llevant. El porxo romànic, orientat perfectament a migdia, tenia la funció d’oferir un lloc apte per recollir el màxim de sol i per servir de balconada a la vall del Corb i a les serralades i pobles vens. Per tant, no s massa comprensible que, cent anys després d’haver construït el porxo romànic, s’hi posi davant el que hem anomenat la torre-casa. En efecte, actualment la torre-casa desfigura totalment la funció del porxo romànic. En segon lloc, notem que l’alzina remeiera on es trobà la Santa Imatge se situa a l’habitació entrant a mà dreta a l’actual església i que aquesta alzina, segons ens diu el P. Cams, “está en el lado de la iglesia, cerca del presbiterio, en la parte de fuera (El Santuari de la Bovera, 18)”; per tant, la primitiva església romànica sembla que es trobava entre la casa de l’ermità (l’antiga torre-casa) i l’alzina, mirant a llevant i entrada cap dintre en relació a la porta de l’església actual. En aquest sentit, el porxo romànic podia haver estat el pòrtic lateral de l’església romànica primitiva, l’entrada de la qual seria precisament pel cantó de migdia o sud. Els visitants que arribaven a la Bovera el segle XIII, abans d’edificar-se l’església actual s’haurien trobat amb un complex format per la primitiva torre de guaita a ma esquerra, habilitada i ampliada com a habitació de les monges i dels ermitans i, a ma dreta, amb l’església posada de costat (orientada a llevant), la porta principal de la qual estaria dins el pòrtic lateral format pel porxo romànic. En ple segle XIII, s’hauria edificat la gran torre-casa i el porxo romànic s’hauria trobat pràcticament en línia amb la porta marcada amb B en el plànol. és a mitjans del segle XIV quan la Bovera esdevé una bella residència, ampliada al redós de la torre-casa del segle XXIII, que es construeix en el porxo gòtic, la porta marcada amb E i les edificacions consegüents. Gosarem afirmar que potser és en aquest moment, quan el porxo gòtic de quatre espaioses arcades substitueix el porxo romànic de quatre petites arcades (el petit serveix de model al gros, el vell al nou), que el porxo romànic venerable és traslladat al seu emplaçament actual i és integrat, com a element constructiu de suport en la casa ampliada. La seva funció ha canviat radicalment. Ja no és la balconada que mira al riu Corb ni el sopluig dels pelegrins i visitants de Nostra Senyora de la Bovera. Per completar aquesta hipòtesi, diguem només que aquest trasllat hagués pogut tenir lloc també a finals dei segle XVIII (o a mitjans?) després que la primitiva església romànica hagués estat substituïda per l’actual. La dificultat de cara a això segon és que no es diu res del porxo romànic en el contracte de 1726.