El sistema monetari era bastant abundant complicat a l’antigor; però les unitats típiques del nostre país eren la «lliura», el «sou» i el « diner».
La «lliura» valia vint sous = 2’666 pessetes.
El «sou» valia dotze diners = 0’133 pessetes.
El «diner» equivalia a poc més d’un cèntim de pesseta.
L’any 1868 s’establí oficialment com a unitat monetària la pesseta, dividida en cent cèntims, però la gent de les nostres contrades, en les seves transaccions habituals, també utilitzaven les següents unitats:
«L’unça» valia setze duros = 80 pessetes.
«El duro» valia vint rals = 5 pessetes.
«El ral» valia vint-i-cinc cèntims de pesseta.
«El quarto» equivalia a uns tres cèntims de pesseta.
Darrerament les monedes en circulació més corrents eren aquestes:
De plata: «duro» (cinc pessetes), «dues pessetes», «una pesseta», «dos rals» (cinquanta cèntims).
De coure: «deu cèntims» i «cinc cèntims».
Les monedes de coure de «dos cèntims» i els «xavos» del mateix metall, equivalents aproximadament a un cèntim i mig, havien desaparegut feia molts anys.