Serraller. – Anomenat també panyer i manyà, era l’artesà que feia panys, claus d’obrir i tancar i altres objectes de ferro.
Clavetaire. – Era l’artesà que fabricava els claus de clavar.
Calderer. – Amb encluses i martells treballava l’aram i feia calderes, marmites i altres objectes i recipients d’aquest metall.
Llauner. – Feia objectes i recipients de llauna.
Cisteller. – Anomenat també canyissaire, teixia els vímets i les canyes en la fabricació de cistelles, coves, canyissos i altres objectes i recipients d’aquests materials.
Cadiraire. – Feia les cadires amb seient de bova.
Corder. – També rebia el nom de soguer. Retorcent els fils de cànem o altres fibres fabricava les cordes i les sogues.
Barber. – Afaitava la barba dels homes i tallava els cabells. De més antic els barbers també sagnaven els malalts i posaven sangoneIles.
Pentinadora. – Era la perruquera de l’època, pentinava i arreglava la cabellera de les dones.
Cantirer. – Feia els recipients de terrissa negra per posar aigua: càntirs, cantiretes, sellons. A les nostres contrades eren famosos els cantirers de Verdú.
Traginers. – Es dedicaven al transport de mercaderies amb animals a bast o amb carro.
Carreter. – Conduïa els carros destinats al transport de mercaderies.
Marxant. – Es dedicava a la venda de mercaderies, d’ordinari d’una manera ambulant, passant periòdicament pels pobles o acudint a mercats i fires.
Matalasser. – Feia els matalassos després de picar i estovar la llana
Activitats minoritàries no subjectes a cap horari laboral i, de vegades, complementàries d’altres oficis, eren per exemple: pregoner, campaner, organista, músic.