La Mare de Déu de Montalbà es venerava antigament a l’anomenat «tossal de Montalbà», prop del mas de l’Estadella. Un indret avui inclòs al terme municipal de Vilagrassa, però que eclesiàsticament depenia de la parròquia de Preixana.
A l’ermita hi acudien anualment en romiatge els pobles d’Anglesola, Vilagrassa i Tàrrega, i concretament el de Preixana el dimarts de Pasqua de Resurrecció. A començaments del segle actual, en els tres primers pobles esmentats havia decaigut la devoció, però la gent de Preixana que la mantenia ben viva, per tal d’obviar la dificultat de la llarga caminada fins a l’ermita, sol·licitaren i obtingueren del bisbat el trasllat de la sagrada imatge de la Mare de Déu de Montalbà a l’església parroquial del seu poble, la qual cosa es realitzà processionalment vers l’any 1907, no sense alguna protesta dels veïns de Vilagrassa.
A l’estiu del 1936 l’església de Preixana fou saquejada i la imatge de la Mare de Déu de Montalbà desaparegué. Acabada la guerra ressorgí amb vigor la devoció, fou construïda una ermita prop del poble, a l’anomenat abans «tossal de la Vila» i una nova imatge de la Mare de Déu de Montalbà, obsequi d’un fill de la localitat, hi fou entronitzada el dia 26 de març de 1940.
Actualment l’aplec anual se celebra en la data tradicional, o sigui, el dimarts de Pasqua de Resurrecció, amb molta concurrència de devots de la Verge i consisteix bàsicament en la santa missa, el cant dels goig, i un esmerçar de germanor.
Un parc ufanós i acollidor rodeja l’ermita i el «Patronat de Montalbà», constituït amb aquesta finalitat, té cura de l’organització de la festa i de la conservació i millora de l’indret.