Guimerà, terra endins,
terra de Segarra i
de rubinada.
Tu Nou de Copes,
tens a prop els càntirs de Verdú i
el Castell de Ciutadilla.
Terra i argila groguenca.
Tu, poble de somni.
Tu, que et confons
amb l’aridesa dels teus plans.
Els teus pins
de mil formes
estranyes i terrorífiques,
verds com les tiges de les flors.
Els teus coloms i tudons
et fan present
dels seus parrups,
dalt del single i la torre.
No hi ha secrets
que valguin per a tu
per més amagats
que siguin en la contrada.
El primer raig de llum
el teu despertar,
el teu jaç,
la terra,
la teva flassada
la rosada.
Les teves guilles
de grinyols
m’omplen la nit,
i el Duc i el
petit musol hi fan
guàrdia dins la foscor.
Ton riu
frontera de canya
xisca i verda
de remors
m’omple la nit.
Guimerà, terra endins,
terra de Segarra i
de rubinada.