Era l’any 1926 quan Isidre Vives Armengol i la seva dona Maria Porta Armengol deixaren el forn que regentaven a Barcelona, al carrer Consell de Cent, i tornaren de nou al poble, on vivien els seus avis. Un cop a Guimerà, obriren el forn a la plaça Major del poble: a l’antic cal Porta.
Com que la família de l’Isidre i la Maria eren de cal Bassó, el forn adoptà el nom de casa seva. El nom de Cal Bassó pot ser que vingui perquè el padrí de l’Isidre era bessó.
En aquella època era habitual que els pagesos anessin al molí a moldre el blat. Ells mateixos portaven la farina al forn per tal de que el forner els fes el pa. En aquest cas, a cal Bassó passava el mateix: la gent del poble hi portava la seva farina. L’Isidre destriava la farina del segó i, un cop destriada, els donava uns vals per comprar pa i el segó el venia per a alimentar els animals.
L’Isidre i la Maria varen tenir dos fills, el Joan i el Pere. Anys més tard el Joan, el fill gran, es casà amb la Francesca de Cal Xollador i, junts, varen seguir amb el negoci familiar.
Isidre Vives i Maria Porta, fundadors del forn
La Francesca i el Joan van tenir dos fills: la Maria i l’Isidre. L’Isidre va agafar el relleu juntament amb la Rosa, la seva dona. I com havia passat en anteriors generacions i fent honor al nom de la casa, van tenir bessons, l’Anna i el Joan.
Actualment, l’Isidre i el seu fill Joan, la quarta generació de forners, continuen treballant per mantenir viva la tradició i continuar elaborant els productes tal i com ho havien fet les generacions anteriors.
Val per 10 quilos de pa
Francesca Docon i Joan Vives
Isidre Vives, tercera generació, davant l’antiga façana del forn de Cal Bassó