UN POLITIC TANCAT EN EL FRIGORIFIC

Quin espant!… un dia vaig obrir el frigorífic i vaig trobar un polític dintre. Era un damnificat de les darreres eleccions. El seu partit va perdre i no li van trobar un lloc on col•locar-lo. Mentrestant els seus amics han fet una llei a mida i me l’han engiponat en el meu frigorífic, és legal i no puc fer res. Conservat pel fred espera pacientment que es convoquin noves eleccions, el seu partit les guanyi i torni a ser parlamentari. Sembla decebut i trist. La seva imatge fa basarda. Els seus ulls estan irritats. Uns caramells pengen del seu nas. El seu cabell està emblanquinat de gebre. Sembla espantat i tremola. A més es menja les meves croquetes. Finalment vagi pactar amb el polític i li vaig dir que acceptaria que visques en el frigorífic, però amb la condició que no es menges les croquetes. Va acceptar, però el polític segueix menjant-se les croquetes, que estrany no ha complert amb la paraula donada. Estic desesperat i no sé que fer amb el polític que habita dins el meu frigorífic.

 

Cita d’en Svileta de Tessàlia: en la política sempre s’acaba fracassant. Malgrat això sempre hi ha voluntaris per fracassar.

Francesc Estival Vilardell

Deixa un comentari