UN NOU CAMÍ PER A CAMINAR

Amb unes sabates que mai es cansen de caminar he començat un viatge que no sé cap on va. En un racó del meu sarró porto pólvores d’il•lusió que m’ajudaran a no defallir i seguir caminant. Per no passar gana m’he fet una collera fetillera que sempre tindrà alguna cosa per donar i així el menjar mai em faltarà. Una fada amiga m’ha donat una esponja que tot ho xucla, per recollir rosada de bon matí i tenir aigua per caminar el camí. En una bossa he capturat un sospir que ompli els meus pulmons quan el cansament no em deixi respirar. He embolicat en un mocador de seda el record de la darrera carícia i així el meu esperit sempre estarà eixorivit. El cant d’una cadernera per les meves orelles. Olors de gessamí pel meu nas. Una posta de sol que em faci de bressol. I el convenciment que trobaré el lloc desitjat.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la vida està plena de petites morts. A diferència de la gran mort, en les petites reneixes en una nova situació.

Francesc Estival Vilardell

Deixa un comentari