A les tres i cinc de la matinada el so del mòbil la va mig despertar. No estava segura que aquell so conegut fos el seu o només fos del somni. Va donar mitja volta i va agafar el fil del son per continuar en el món oníric del qual quasi havia sortit.
Uns segons després va tornar a sentir el mateix so. Aquest cop es va incorporar del llit i va estendre la mà per buscar el mòbil.
Amb veu encara dèbil abraçada pel son va mormolar: Diguiii … Sí, sóc jo… És molt tard, tan necessari és que vingui ara? Bé, doni’m l’adreça. Agafo un taxi i vinc.
Mentre s’arreglava pensava amb el nom d’aquella noia: Agnès, Agnès, Agnès… com el seu. Només sabia que estava en perill. Va sortir de la seva cambra i li va dir a la monja que estava de torn.
―He rebut una trucada molt important. Ja us diré alguna cosa…
La nit era fosca i freda, potser pel contrast amb la temperatura del seu cos que encara guardava l’escalfor del llit. De seguida va veure que venia cap a ella un taxi lliure. El va fer parar i hi pujà. El taxista enfilà el camí cap a la part vella de la ciutat. Només van ser deu minuts llarguíssims que la van portar a la porta d’un prostíbul. Una noia, asseguda al graó de la porta, encongida i tremolant, semblava esperar-la.
―Ets tu?
―Sí, l’Agnès…
―Jo també em dic Agnès. Quina casualitat! Per què m’has trucat? Com sabies el meu telèfon?
―La història és llarga, però n’hi faré un resum. No em trobo bé i he estat atacada pel meu pare en aquest prostíbul de merda on m’obliga a exercir la prostitució si vull un llit cada dia. No vull tornar en aquella casa ni vull ser maltractada ni humiliada. Només vostè em pot ajudar. Sor Clementina, que es passeja per aquests barris intentant salvar ànimes perdudes, em va parlar de vostè i em va dir que li truqués, que ho comprendria i m’ajudaria.
―Tens raó. Jo vaig tenir una filla que em van robar i que es deia Agnès.
Ensenya’m el dit petit… Filla!
―Anem a la Casa, allà no et faltarà res!
Un nou dia es despertava ple d’esperances.
MARIA TERESA GALAN BUSCATÓ