Buscant menjar, tres formigues van trobar una xarrupada de conyac vessada per terra. Se la van beure. La força de l’esperit del conyac les va fer xerrar pels descosits. La formiga jove va comentar – un humà va dir “ la política és bonica quan la mires amb els ulls tancats” -. La formiga adulta va puntualitzar – tenen por! Saben que quan la política perd l’ètica deixa un espai buit que serà ocupat per la guerra -. La formiga vella va sentenciar – la política no té ànima, és i serà la lluita entre grups pel dominar l’entorn -. La formiga jove va dir – tots els polítics somriuen i proposen millores. És perquè pensen en nosaltres? – La formiga adulta va continuar dient – quan un polític somriu i diu el que vols sentir, és que està mentint -. La formiga vella va dir – poques persones saben diferenciar entre la veritat i una mentida convincent -. La formiga jove va preguntar – tots els polítics es critiquen entre ells, ho fan per millorar? – La formiga adulta va intervenir dient – quan un polític parla dels altres, és perquè no té res de bo per explicar d’ell mateix -. La formiga vella va dir – els polítics que parlen massa acaben deixant una decepció -. La formiga jove atabalada va preguntar – perquè els humans no han inventat una política més fàcil? – La pregunta de la formiga jove va quedar penjada en l’aire, ningú la va respondre. Les tres formigues van quedar adormides per la borratxera. Abans d’adormir-se, la formiga vella va exclamar – m’agraden els polítics que no semblen polítics -.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: hi ha escoles que ensenyen a parlar. No hi ha escoles que ensenyen a escoltar.