Vaig entrar en un lloc on la tranquil•litat era preocupant. Hi havia mobles de fusta tallada en decoracions vegetals i d’animals de bosc, era una filigrana. Pintures de gran significat èpic que li donaven gran personalitat. Tanmateix tota aquella bellesa respirava oblit. Tafanejant sols vaig trobar a una noia abocada sobre un llibre. S’esforçava en memoritzar el que sols havia d’entendre. En un altre racó hi havia dos nois arrepapats en les seves cadires, un s’havia adormit i l’altre estava marejat per les incerteses. Malgrat la buidor per l’aire corrien ensums de conjura màgica. Les flaires feien entendre que en algun lloc s’amagava la solució de la humana ceguera, ningú la buscava. De sobte me’n vaig adonar que a les parets hi havia prestatges plens de grans llibres que espurnejaven saviesa. La seva presència majestàtica donava importància a tot l’espai. Plens de pols i desmemoria era evident que ningú els havia consultat des de feia temps. Aleshores ho vaig entendre…. ooooooh!… Estava en una biblioteca!
Cita d’en Svileta de Tessàlia: l’esser humà ha canviat la set de saber per les ganes de menjar-se el món i el món se l’està menjant.