En Paulí sempre anava begut. La beguda li despertava la imaginació i donava solucions a tots els problemes. El preu per tenir les seves solucions era una copa de vi. Jo estic preocupat per la situació del món. Ara tenim la guerra d’Ucraïna que no sabem com derivarà. Necessitava aclarir idees i vaig pagar-li una copa de vi a en Paulí. Va dir: els motius per la guerra sempre són excuses. Nomes és un interès comercial. Es venen moltes armes i s’omplen moltes butxaques. Per acabar amb la guerra, cal aconseguir que qui pagui la factura sigui el venedor d’armes i no el comprador -. Em va sorprendre, perquè allò era impossible i li vaig dir. En Paulí no va estar d’acord i repetia provocativament – jo tinc la solució -. Tanmateix no va tornar a xerrar fins que li vaig pagar una altra copa de vi, va dir – el preu de la factura no sols són els diners. També hi ha altres valors importants. Per exemple la imatge. Si un país ven armes surt del meu cor i no compro res que vingui d’aquell país. Així els hi faig pagar la factura als venedors d’armes -. Va fer un gran silenci. Picardiosament em va picar l’ull i va senyalar el got buit. Li vaig pagar un tercer got de vi i va dir – les accions individuals també poden menar el món -. Les muses de l’esperit del vi em van il•luminar. Ara ja sé quina pot ser la meva petita aportació a la pau.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: els petits grans de sorra ajuden a que les muntanyes siguin més altes.