Dues figures excepcionals de la prosa catalana.
En aquest any dedicat al Príncep de la prosa catalana Joaquim Ruyra Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 – Barcelona, 15 de maig del 1939), amb motiu de commemorar el centenari de la publicació de “Marines i boscatge”, era indispensable la presència de Josep Pla Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d’abril de 1981) .
Hem de reconèixer que un dels grans escriptor de la nostra llengua catalana ha sigut Josep Pla. Llegint la seva monumental obra, no hi ha dubte que ens ajudarà a un coneixement molt més profund d’un dels pilars fonamentals de la prosa catalana, com fou Joaquim Ruyra i Oms. En els 45 volums que integren l’obra completa de Josep Pla, en tenim un indiscutible testimoni.
Era just integrar aquestes dues personalitats literàries, per aquesta raó he fet una meticulosa recerca en cada un dels seus volums, per localitzar i senyalar els escrits de Pla relacionats amb la figura del Mestre Ruyra.
Ha estat una feina feixuga, però compensada amb escreix, en comprovar la forma magistral com Josep Pla va desgranant la vida i l’obra del nostre prosista. Al mateix temps hi trobem els arguments suficients que demostren el reconeixement de Pla envers la personalitat literària de Ruyra, arribant a la conclusió de comparar a Verdaguer i Ruyra, com els grans clàssics de la literatura catalana, Verdaguer com a poeta i Ruyra com a prosista.
En aquest any Ruyrià, he volgut unir simbòlicament a dos escriptors que han situat la nostra llengua catalana en el mes alt nivell de la literatura universal.
Domènec Valls i Coll
RUYRA EN LES OBRES COMPLETES DE JOSEP PLA
Volum: 1.-
Pàg.: 314. 12 de setembre de 1918. En el lèxic dels Jocs Florals, hi ha paraules que fan posar pell de gallina. Entre altres: Xamosa, joliua, aimia…….sembla impossible que aquest pobre idioma hagi pogut passar dels Jocs Florals a les pàgines perfectes de Joaquim Ruyra. El fet d’haver pogut produir aquesta transfiguració implica una certa virtualitat.
Pàg.675.- Diu Pla, una prosa guanya molt posant-li les ombres corresponents, afegia, Ruyra té el do de la manipulació de les ombres. El mestre dels mestres en aquest aspecte.
Volum. 2.-
Pàg.539.- No hi ha quietud com la mar en les grans bonances ha escrit Ruyra.
Diu Pla, És inútil! En aquest mar de Blanes, m’és impossible de separar-ne la millor literatura de Joaquim Ruyra.
Esgotà la matèria d’aquest paisatge –l’arrasà. No hi ha gaires precedents de tota aquesta mar de Ruyra. De vegades sento que n’estic tan impregnat, que no podria escriure’n ni una ratlla personal sense arriscar el ridícul, Ruyra esgotà la matèria d’aquest paisatge.
Pàg.543.- Diu Pla, fent referència el tram de costa des del Convent de Blanes fins a Santa Cristina: Es el paisatge del senyor Ruyra , de les coses benignes, contactat de ple a ple. Quin fons de voluptuositat hi ha en la literatura blanenca d’aquest home ! Ruyra es un escriptor excel·lent……
Segueix en la pàgina 545. “la calima”, paraula usada per Ruyra i tan significativa d’aquest paisatge ( horitzó empastifat per la xafagor ). Ruyra està lligat a Blanes per el paisatge. Blanes es inseparable de l’obra literària de Joaquim Ruyra. (Pàg.554.)
Volum.- 10: Pàg.: 13 i 15.- Retrat fet per Ruyra del poeta Maragall.
Volum.- 11. Homenots. 1ª Sèrie.
Pàgines 116 a 136. Extensa biografia.(Resum).
Diu Pla: Jo veig Ruyra en la mateixa línia, en l’estela de Tolstoi. La mateixa objectivitat, la mateixa contenció, idèntic domini, idèntica necessitat de mantenir una lucidesa mitjana permanent. Ni depressió ni deliri.
El substantiu, el verb, l’adjectiu precisos. La volada quantitativa de Ruyra, és clar, és mes petita. No hi fa rés, el sentit quantitatiu – tan de posició com d’ofici – és el mateix. L’interès humà de Ruyra és menor.
La seva vida familiar ha estat trista i pintoresca.
“Dins un marc literari més petit, Ruyra es troba en la mateixa línia de la prosa absoluta, definitiva, de la prosa – prosa de Tolstoi”
Pàg.300.- Comentari de Ruyra sobre Eugeni d’Ors.
Pàg.320.- Comentari dels mallorquins, el Canonge Costa i Llovera i Joan Alcover: En prosa consideraven a Ruyra “ la mes reeixida, gairebé insuperable, tècnicament perfecte”.
Volum.-12.
Pàg.137. Diu Pla: La prosa de Verdaguer és bona, però és infinitament millor la de Ruyra, que el considero el creador de la prosa catalana moderna.
Pàg.491. La generació naturalista, col·loquen a Ruyra en el grup d’els naturalistes espiritualistes.
Volum.- 17.
Pàg.87. Segons Pla el noucentisme fou el purgatori dels escriptors realistes com ( Oller, Ruyra, Víctor Català, Bertrana, ……).
Pàgs.254 i 255. Diu Pla: Gairebé tots els autors de l’anomenada Renaixença, quan es posen a escriure la seva llengua, deixen un rastre d’esforç i de singularitat en el que escriuen, se’ls coneix que fan un sacrifici, no escriuen en naturalitat, sinó en engavanyament. Se salven d’aquest terrible obstacle les proses de Verdaguer, els escrits de Ruyra i de Maragall i sobre tot els de Soldevila.
Volum.- 22
. Pàg.319. Joaquim Ruyra, que era de Blanes, en les seves prodigioses històries del mar, del “Bogavante” l’anomena Llobregant. Pla considera que la paraula utilitzada per Ruyra és magnífica, sobretot per a assenyalar a través del “Llobregant” (Llobregat-Roig) el nom d’aquest crustaci. És un nom, si més no, que té en tot el litoral peninsular i mediterrani l’enorme plasticitat de les veus populars.
Volum.- 26.
Pàg.528. ( vaig recordar aquella tarda del mar descrita pel senyor Ruyra. Quina maravilla !
Volum.- 29.
Pàg.3. Quant, l’any passat,
Joaquim Ruyra estrenà el seu drama bíblic “ La bona nova” es pensava que per una persona seriosa entrar en un escenari era al menys tan perillós com anar a fer una cervesa al Café Catalàn o a la Buena Sombra. Després observà que han de treballar d’una manera desorbitada. I Ruyra deia, per resumir l’experiència de la vida de les taules que li proporcionà el seu drama bíblic: “ Aquest còmics, pobre gent ! Quina vida més miserable que fan………tenen mes mèrits que no em semblava. No ho hauria dit mai.
Pag.205. Salvador Espriu, sentia una fidel admiració per Joaquim Ruyra.
Volum.- 32.
Pàg.466. Segons Pompeu Fabra. “ Els prosistes – afegia – són escassos. El favor que ha fet Ruyra és immens; si la gent no se sent atreta, ( referint-se a la reforma de la llengua) la reforma de l’Institut d’Estudis Catalans serà incerta. Fabra tenia fe, creia que les coses millorarien. Donava gran importància a l’aparició d’escriptors ordenats, intel·ligents, divertits i d’un gust infal·lible. El mes difícil, deia, es començar pel començament. Per ara no es pot fer més.
Pag.634. Fent un petit esment molt lleuger, superficial, d’algunes personalitats literàries d’entre el segles XIX i XX, sobre surten: Verdaguer, Ruyra i Oller, Maragall. Hauríem pogut allargar la llista amb altres importants nom.
Volum.- 35.
Pàg.260. Història de la Revista “Joventut” i Ruyra. Any:1900-1906.
Pàgs.404-406. Els escriptors catalans sobre el mar són molt rars. Ningú no ha superat fins ara els escrits sobre el mar del senyor Joaquim Ruyra, que era de Blanes. Aquest home escriví, sobretot, el mar en calma. Es el moment més difícil de descriure, en prosa, el mar. Tenim l’exemple en UNA TARDA PER MAR. Blanes. És molt més fàcil de descriure el mar avalotat pel vent o les revoltes naturals. El mar de temporal. . . . . EL REM DE TRENTA QUATRE. Els escrits del Sr. Ruyra sobre el mar en calma, el més humanament difícil, són excepcionals.
Pàg.305. Marines i boscatges llibre en prosa fins ara insuperat, no fou un recull, sinó un llibre autèntic i real.
Pàg.540. Ruyra, en un opuscle titulat “Del mal parlar” (Barcelona.1913) escriví: És una vergonya haver-lo de confessar: Catalunya és tal vegada la nació on està més estès el vici de la blasfèmia i el mal parlar. És un fet que ens deshonra davant de tot el món”. Hi afegí aquest principi “o l’anul·lació completa de la llengua catalana o la seva general vigorització .
Volum.- 43.
Pàg.53. ( Els francesos publiquen biografies, fets per literats lligats espiritualment a una vila, llibres sobre poblacions. N’hi ha de magnífics, entre ells un de Ruyra sobre Blanes.)?.
Pag.512. Vayreda i Ruyra, saberen crear – cosa difícil – ambients formats en accidents geogràfics. Pe la creació d’ambients humans, els accidents geogràfics són d’una força decisiva. Vayreda en la muntanya i Ruyra en el mar foren capaços de vèncer aquesta impressionant atzagaiada. El temporal descrit per Ruyra em El rem de trenta quatre.
Pàg.742. . . . . hem tingut en aquest país, tres grans escriptors: Verdaguer, Maragall, Ruyra. El senyor Joaquim Ruyra, que era de Blanes, ha escrit una prosa que no ha estat sobrepassada: “Una tarda per mar”, “El rem de trenta quatre”, “Jacobé”, són papers admirables.
Volum.- 44.
Pàg.289. Fabra estava enamorat dels prosistes. Escriure en prosa és més difícil que tenir el do de saber fer rimar dues paraules. Com a prosistes, tinc una gran admiració per Verdaguer, per
Maragall, pel Sr. Ruyra.