RELATIVITZAR I AGRAÏMENT

Som propensos, no sé si és una característica humana,

a reparar  més en el que ens manca i desitgem,

que en què disposem i podem gaudir.

Tal volta, sigui un joc malèvol de la ment,

que cal aturar el més prest possible,

perquè no ens amargui.

No li donem espai de joc,

és entremaliada a vegades,

i ens fa caure en un parany molt falç,

juga amb el temps i ens porta a

tenir ànsies per un futur desconegut.

Ens fa passar pena per situacions inventades i

sense cap tipus d’arguments

ni consistència.

A més de poeta, sóc terapeuta,

he ajudat a persones a situar-se en el present: Aquí i ara, que realment és l’únic que disposem.

El demés són càbales.

Quan m’han vingut maldades,

he hagut de reinventar-me

per a sortir de la teranyina,

que la ment m’havia preparat i

jo ho havia consentit.

Cal fer una llista minuciosa,

del que tenim i podem gaudir:

Des d’una tovallola fins una tassa de cafè, com ca nostra i l’aigua calenta de la dutxa.

Una casa que ens guareix i ens aixopluga.

Poder menjar a diari, unes quantes vegades.

Aficions com llegir, la música, el teatre…

L’amistat i l’estimació a persones,

i la comunicació amb elles.

Gaudir de la natura estimada.

La salut física, mental i emocional.

L’autonomia: poder aixecar-nos del llit, rentar-nos, caminar…

Disposar de feina, tindre doblers per anar a comprar.

Tot el què ens permet gaudir la vida diària i a cops li restem la importància que realment té.

A l’altra banda de la llista, hi posarem el que consideram ens manca.

Si manca salut, és prioritària a la llista del què ens manca.

Sempre els missatges en positiu.

Compararem les dues llistes i cal la gratitud sempre.

Sent que és el missatge més preciós que poden enviar a l’Univers,

acompanyat de l’esperança que tot és efímer i no dura per sempre.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany. 25 d’abril de 2022

 

Deixa un comentari