M’explicaven que una senyora d’edat havia estat objecte d’un “abraçada amorosa” per part d’una dona amb accent estranger que li prenia tres polseres d’or on apareixen gravats els nom del seu marit ja traspassat, la seva filla greument malalta i d’ella mateixa.
Li deia que parles amb l’assegurança, i que fes denuncia, i la meva sorpresa va ser llegir l’afirmació de l’agent que l’emplenava, manifesta que les joies d’or – que li ensenyava en fotografies , que s’incorporaven a denuncia – tenen més de trenta anys, i li assignava un valor de 180€ – els coneixements pericials de l’agent de la policial local, son si més no sorprenents, oí? -, li recomanava que portes les fotografies a una joieria de “ bona fama “, i li valoraven cadascuna de les polseres en més de 1200€. Li insistia en que fes modificar la denúncia, i àdhuc en que poses en coneixement de la Fiscalia aquest fet, la senyora em feia cas en el primer consell, però m’advertia que no ho faria en el segon. També a ella, li va semblar MOLT estranya la valoració feta per l’agent de la Policia Local.
Esperem que l’assegurança es faci càrrec si més no, de retornar l’import a la perjudicada.
No fora desassenyat però, que la mateixa asseguradora poses els fets en coneixement del Ministeri Fiscal.
La policia, com la dona del Cèsar “a més d’ésser honrada ho ha de semblar”.
Ah!, “ l’abraçadora amorosa” continua fent de les seves.