Fa un temps passejant per Barcelona em vaig trobar una botigueta de roba de dona. El seu aparador era dolç com un caramel de llimona o un pastis de maduixa. La disposició dels elements era harmoniosa i suau, com també els colors dels vestits que feien pensar en fruites de primavera.
No se perquè em va venir al cap un bagul de la meva avia, allí dins també i guardava mocadors i bruses de seda i teixits suaus, que la meva ma petita no es cansava d acaronar. Recordo també el ventall amb papallonetes que semblaven voler emprendre el vol. Es un regal del teu avi Miquel deia, i el obria i suaument el feia voleiar davant meu.
Vaig entrar i una campaneta va sonar alegrament mentre una noia de somriure fàcil, rostre pigallat i cabell vermell de panotxa natural , que feia venir ganes de tocar la seva gruixuda trena ,que portava a un costat del cap em somrigué.
Bon dia senyora em va dir, la puc ajudar ?
He entrat perquè la teva botiga em deia, entri senyora, no ho se …..tot es tant bonic
Si procuro reflexa els meus gustos, va dir la noia. M agraden les coses boniques i suaus, suposo que es una mica antiquat però a mi m agrada.
Busca alguna cosa en concret, va tornar a dir amablement.
Potser una brusa, segur que no tindreu la meva talla. Estic massa grassa ¡¡¡
Devia copsar l amargor de la meva veu perquè amb un somriure digué.
No passi ànsia senyora tinc la seva talla i tant.
Miri digué mentre rebuscava en uns penjadors, aquí està
Va treure la peça mes bonica que encara tinc al meu armari. Una brusa màniga llarga, vaporosa amb randes i brodadets de color rosa pàl•lid. Es per vostè provi, amb texans estarà informal i, si la vol per anar mes arreglada serà perfecta.
La vaig provar i era com feta a mida per mi, el color ressaltava el to de la meva pell i quasi semblava mes prima.
I si vaig comprar la brusa i la noia em va regalar unes arracades que va dir eren del mateix blau dels meus ulls. Li vaig dir adéu desprès de comprar amb el convenciment que hi tornaria molt aviat.
Vaig tornar al cap de poc temps i no vaig trobar la botiga enlloc. Inclús vaig preguntar a una floristeria que hi havia al seu costat i ningú em va donar raó de la noia i la botiga. Si no es perquè avui porto les arracades i tinc la brusa a les mans pensaria que tot ha set un somni.
El meu home sempre em deia que soc tant despistada que devia ser en un altre carrer, jo se que no, i que la botiga no la trobaré mai mes, com tampoc la noia de cabell color panotxa, a mi a vegades em passen coses així que no tenen gaire explicació.