PERQUÈ LES PEDRES NO PARLEN?

Observant l’espiritual bellesa del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, vaig pensar que era una llàstima que les pedres no parlessin. El seu silenci empresona els grans esdeveniments de la història i els seus petits detalls. Si algun dia parlessin ens descobririen com van ser els grans amors, fidelitats ferrenyes, pors vençudes i gestes heroiques de les que han sigut testimonis muts. Fantasiant i construint mites amb la meva ignorància vaig arribar fins a… un lloc que es diluïa dins d’una mística boirina. Allà és on habita el fantasma que viu en el Monestir de Cuixà. Me’l vaig trobar de front i em vaig quedar garratibat. Tanmateix lluny del que demostrava a primera vista el fantasma era un ser indefens, simpàtic i amb un somriure permanent. El fantasma em va llegir el pensament i entre riotes em va dir – les pedres no parlen per no destruir els mites que necessiteu creure-us -.

 

Cita d’en Svileta de Tessàlia: les llegendes són una recreació idíl•lica del que voldríem ser.

Francesc Estival  Vilardell.

Feu un comentari