PASSEM A LA PRÀCTICA

Molts coneixem la teoria del creixement personal. Hem llegit llibres i hem tingut llargues converses sobre aquest tema que està tan de moda. Fins i tot és possible que haguem realitzat algun curs o bé que ens haguem sotmès a una teràpia escaient. Molts ja sabem que el pensament és creatiu, que allò que pensem és el que trobem en la realitat. Tots estem convençuts, per tant, de la gran importància de desterrar els pensaments negatius de la nostra vida, reemplaçant-los per pensament positius. Així mateix, sabem que el present és el moment de poder. Que és absolutament necessari que ens deslliurem de tots els lligams al passat que emmascaren la nostra vida de culpa i de ressentiment, cosa que ens permetrà albirar el futur sense por.

Massa sovint, però, em trobo amb persones que em diuen que tot i saber tot això, els és molt difícil posar-ho en pràctica. Que són incapaços de defugir els pensaments negatius i que, per tant, els és impossible viure el present amb plenitud. Quan els pregunto què fan per solucionar aquest entrebanc, quantes vegades estan una estona, durant el dia, amb els ulls tancats prenent consciència de la seva respiració, sense fer res més, sovint em diuen que no tenen temps per fer-ho, que no ho saben fer o bé que els és impossible. Saben molt bé la teoria, però encara no han passat a la pràctica.

Malgrat que a nivell intel·lectual tinguem les coses clares, el cos sovint es resisteix al creixement, perquè li és més còmode viure ancorat en les seguretats que li dóna la rutina, tot i que això li impedeix ser plenament feliç.

Cal que tinguem molt present que el moviment es demostra caminant i que ens hem de posar en marxa per poder reeducar la nostra persona. La reeducació del cos és lenta en el moment que ens posem a treballar, però impossible si no ens hi posem mai.

Ara que estem acabant un any i s’acosta el començament d’un altre. En aquest moment ,encetat tot just un mil·leni, proposem-nos posar fil a l’agulla del nostre creixement personal, i no esperem ni un moment més per programar en la nostra agenda aquestes estones d’introspecció que ens són tan necessàries per avançar. L’exercici tan fàcil d’estar deu minuts al matí i deu minuts a la tarda asseguts, amb els ulls tancats i posant l’atenció en el ritme de la nostra respiració, practicat amb regularitat, pot canviar la nostra vida, encara que això ens pugui semblar impossible. Les grans consecucions sovint requereixen un esforç mínim!

No esperem l’arribada de les festes, que s’escolaran immergint-nos en una nebulosa caracteritzada per la successió de digestions lentes i pesades, per fer el ferm propòsit que l’any 2006 serà l’any del nostre renaixement espiritual. Passem a la pràctica.

Regina Ferrando
Desembre de 2005