VERTIGEN

Obra de Joan Gibert Saletas

Velocitat alada,

del cavall dels nostres somnis

i desitjos.

Efímer,

el seu flairós moviment.

Muscles, sang, respiració:

Potència per assolir

l’objectiu.

A instants,

no toca al terra

i per la rapidesa,

la nostra mirada inquieta,

no ho percep.

I els traç?

Escultura feta en llapis

sobre paper o tela?

Evocacions infinites,

que supuren d’una creativitat,

palesa.

Josep Bonnín Segur.  Vilafranca de Bonany. 2 de novembre de 2022

AURORA PICORNELL FEMENIES i LES “ ROGES DEL MOLINAR”

He encès una espelma per a tu Aurora, descansa en pau i amb la dignitat que et pertocava i et pertoca.

No sorgeixen de la meva ploma, les paraules prou condemnatòries per aquests crims execrables.

Varen voler matar la primavera de la llibertat , Aurora, i ella,

a hores d’ara,

ens arriba esponerosa, vencent el silenci imposat pels colpistes insaciables de sang.

Que les meves paraules -em dol el cor, con tantes vegades – deixin constància de l’oprobi que repartiren els conreadors de la por i del feixisme.

Les bales no poden matar ni els somnis ni les idees, dels que lluitaren i dels que hem lluitat,

per una societat més justa i harmònica.

A la fossa de Son Coletes, té enterraren, ben lluny del Molinar.

Vuitanta i cinc anys per arribar a trobar les teves despulles i identificar-te.

Malgrat tot,

les teves idees Aurora es mantenen vives ,

en molts que no hem volgut encobrir aquell silenci, imposat i repressiu.

La nostra veu s’ha alçat, i cadascun

des del seu lloc de la trinxera,

ha fet la tasca que sentia i li pertocava.

Et podran enterrar amb la dignitat, que els sinistres, preteneren furtar-te, i no pogueren.

Els teus familiars , Aurora, hauran pogut tancar la ferida, oberta fa tanta estona?

Per la pau, dels teus sers estimats, ho desitjaria.

Mai he pogut arribar a saber,

que és més fàcil de practicar,

sí el perdó o l’oblit.

El perdó… costa tant…

Descansa en pau Aurora,

el teus assassins,

no varen poder matar les teves idees i força de lluita,

que avui, es manté intacta.

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany . 20 d’octubre de 2022

CANÇONETA A LA MANDRA

Aquell dia de bon matí el llit era molt agradable. Per la nit ens vam fer bons amics jo i el llit. Malgrat això vaig haver de llevar-me i deixar al meu amic fins a la propera nit. El dia va ser enganyat per un sol tímid que em va fer enyorar a la lluna i al meu llit. Els badalls de nyonya em van acompanyar tot el dia. Era temps de tardor i el gris el color de la vida. A passets petits tot arriba i va tornar la nit. Ja podia retrobar-me amb el meu amic, el llit. Vaig córrer com un esperit volador. Quan vaig arribar vaig trobar-lo melancòlic i esperant-me per dormir. Una altra nit d’harmonies entre jo i el meu amic, el llit.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: els llocs on reposa millor l’esperit tenen noms desvalorats com mandra, peresa, nyonya, ganduleria…  

Francesc Estival Vilardell

SAVIESA + CONEIXEMENTS

Aquest poema íntim,

és per les persones, gran persones,

que a més d’ensenyar-te uns coneixements, et regalen la seva saviesa.

Moltes,  no passaren per l’escola reglada,

 tot i que aprengueren i aprenen

de l’escola de la vida: saviesa, curiositat i observació crea cultura vertadera.

Per a mi, són un exemple de vida. Pretenc viure’l com ells,  quan la llum necessària, m’arriba.

Sempre

he considerat la vida

com una escola d’aprenentatge: de tant en tant, ets mestre,

i mils vegades alumne.

Avui, ma mare Maria Teresa,

des del cel celebrarà el seu sant,

 ella, n’era una d’aquestes persones.

A més d’una pacificadora nata, que va practicar durant la seva vida, la frase que tantes vegades he esmentat:

“Se selectiu amb les teves batalles,

és millor viure en pau, que tenir raó”

He encès una espelma blanca, en recordatori de ma mare, (tot i que la recordo a diari) ,

doncs ,  sent que estaria o tal volta ho està,

orgullosa de mi

com a poeta i escriptor.

Ella, sempre va creure amb mi,

i em va insuflar aquesta força,

perquè continues escrivint.

Guardava alguns poemes meus, dels que li vaig dedicar,

en un calaix d’un moble del seu dormitori.

Avui, he sentit profundament,

que havia de reivindicar

el que em va llegar,

i el seu llinatge, que abans no apareixia,

acompanyarà tots els meus escrits i poemes.

Josep Bonnín Segura

Vilafranca de Bonany. 15 d’octubre de 2022. Dia de Santa Teresa

 

 

LA III GUERRA MUNDIAL

Vladímir Vladímirovich Putin  ( Leningrado, RSFS de Rússia, Unión Soviètica, 7 d’octubre de 1952) el 24 de febrer del 2022 inicia la invasió d’Ucraïna. Comptava – com així va ser, que la Comunitat Internacional, com feia a la II Guerra Mundial  – s’abstingués d’intervenir directament

Volodímir Oleksándrovich Zelenski (Krivói Rog, RSS de Ucrania, URSS; 25 de enero de 1978), pensava – erròniament – que els  països  que es diuen “democràcies” li farien costat.

La guerra permetria el ràpid enriquiment de les empreses relacionades amb els combustibles, les matèries primeres, la producció d’energia, la fabricació d’armament,…,  i un empobriment sever de bona part dels treballadors dels primer món.

L’hivern del 2022 tant la població d’Ucraïna, com la de les regions limítrofes de la U.R.S.S patirien fortíssimes restriccions en els subministraments dels serveis públics.  Les dades de mortaldat en un i altre bàndol eren elevadíssimes.

Les empreses relacionades amb els combustibles, les matèries primeres, la producció d’energia, la fabricació d’armament,.., feien el seu “agost”.

Tot feia pensar que l’àmbit territorial del conflicte s’estendria durant l’any 2023

LA “ GENTILESA” DELS VOLCANS

Dos gegantins volcans competien entre ells per saber qui manava més. Es llençaven l’un a l’altre foc, fum, grans pedres i gasos tòxics. Repartien per tot arreu la seva destrucció. Així va ser fins que l’orgull es va cansar. Debilitats pel conflicte, van pactar la pau. Per salvar la seva vanitat, van perfilar un acord on s’assegurava que cap s’havia rendit. Així tots podien dormir tranquils. Dins del tractat hi havia un apartat que parlava dels éssers humans. Els hi permetien viure al seu voltant sense problemes, però amb la condició que els cuidessin. De fet era com havia sigut sempre. El tractat detallava curosament com havien de ser aquest atencions i deia que els vessants dels volcans havien d’estar desbrossats de males herbes, els arbres podats, els camins perfilats per marges de pedra seca, els llits dels rius i torrents nets de brossa i maleses perquè l’aigua circules i el cim lluent perquè tothom els pogués admirar des de tot arreu. Aleshores se’n van adonar que no hi havia gent. Tots havien mort per la guerra causada pels seus orgulls. Els volcans van viure embrossats, sense camins perfilats, amb els rius i torrents plens de brossa i aigua estancada i el cim tapat per les males herbes que no permetien veure’ls.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: per fer una guerra has d’ignorar que els bons i els dolents no existeixen.

Francesc Estival Vilardell

ELS ALEMANYS TENEN GAS I EN PAGUEN UN MILLOR PREU QUE NOSALTRES.

Clemens Schell , un matemàtic jubilat que viu a Düsseldorf, ens havia donat força informació sobre la pèssima gestió que es feia al REINO DE ESPAÑA en relació a la Covid.19

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/dir-mes-mentides-que-els-diaris/

Ara ens explicava com patien els alemanys la crisis del gas i dels combustibles propiciada per Putin, a partir del seu intent genocida a Ucraïna, que de moment només assolia de forma molt limitada.

https://elpais.com/internacional/2022-10-11/ultima-hora-de-la-guerra-en-ucrania-hoy-en-directo.html

Alemanya tenia recursos econòmics i els esmerçava en comprar gas,  ho feia fins  i tot a la Xina, que actuava com a revenedora de Putin.

El govern alemany considerava prioritari el consum industrial, enfront del consum domèstic, i oferia millors preus a les empreses, aquesta estratègia pretenia mantenir els nivells d’ocupació, i els de consum, tant públics com privats.

En altres països s’estava ofegant l’activitat industrial.

Semblava que podrien passar aquest hivern de l’any 2022 sense gaires problemes.

 

 

 

 

 

 

ESTALVIS DE FELICITAT

Era un dia avorrit, on no passava res d’especial i no sabia que fer. Vaig començar a observar els núvols passar i em vaig quedar embadalit. Marejat per una somnolència me’n vaig adonar que cada núvol portava un missatge. Era com observar anuncis per la televisió. N’hi havia alguns que semblaven escrits per savis i deixaven una reflexió. Altres tenien massa redundància i en lloc d’una reflexió deixaven un mal de cap. Va passar un núvol que em va interessar, deia – la vida és com una gran guardiola on vas dipositant les sensacions. Al final de la vida la guardiola es trenca i fas balanç. Si hi ha més sensacions positives que negatives te’n vas satisfet d’haver viscut, sinó te’n vas penedit de no haver sigut més llest. Esforça’t en estalviar positivisme i aprofitar les bones sensacions, sinó serà com llençar la vida per la finestra-.

Cita de Svileta de Tessàlia: deixar entrar a qualsevol en la teva vida és una inconsciència.

Francesc Estival Vilardell

LA MONA ÉS MONA, ENCARA QUE PORTI DISTINTIUS D’OR.

Poc es podia imaginar l’ Elías Ahúja y Andría (Cádiz, 1863 – Nueva York, 1951)  que el Col·legi Major que s’aixecava   entre 1967 i 1969, per l’estudi  d’arquitectura de Genaro Alas Rodríguez (Madrid, 29 de abril de 1926-Cáceres, 10 de febrer de 2021) i Pedro Casariego Hernández-Vaquero (Oviedo en 1927-Madrid el 8 de setembre de 2002) esdevindria un “niu”  de retrògrads que malmetrien la seva memòria .

http://eliasahuja.moonmarketing.es/historia-elias-ahuja/

La mona és mona, encara que porti distintius d’or, dita citada per Llucià en un dels seus apòlegs, segons explica Erasme de Rotterdam  en els seus Adagis. De fet, la frase llatina tradueix el proverbi que Llucià cita en el seu diàleg ‘ Contra un inculte col·leccionista de llibres  , amb la finalitat de fer-li evident que, per molts llibres que acumuli, seguirà sent un ignorant.

L’afirmació és del tot certa, tant pel que fa a les mones. Com pel que fa a les persones que per ideologia, es consideren millors que la resta.

Madrid pot presumir de poques coses, oi?

https://www.abc.es/espana/madrid/fiscalia-investiga-delito-odio-insultos-machistas-colegio-20221006215722-nt.html

 

 

FIET I CULTURA

El juny passat, feu sis anys que vàrem triar Vilafranca per viure o ella ens va triar a nosaltres i ens va acollir.

Sempre he apostat per la Cultura amb majúscules.

La nova que m’ha alegrat molt, és que el Ministeri de Cultura, ha atorgat el ” Premio Nacional de Artes Escénicas para la infáncia i la juventud” .

20 anys de treball ininterromput, treball de formigueta d’un equip i amb el suport de tot el Poble, ha assolit aquest gran i merescut reconeixement, que prou es mereixia i mereix.

Avui no cal escriure sobre algunes trajectòries de polítics, que la Cultura els fa més por que una calabruixada, i és dediquen a posar pals a les rodes.

La fira ho va passa ben magre, havent d’arribar-se a promoure un mecenatge. Un gran exemple.

Un Poble culte difícilment se’l pot manipular.

Cal fer una referència de la Cultura a Vilafranca, en Jordi Rosselló, el qual està entregat en cos i ànima i cal agrair-li per escrit, quant ha fet i l’esforç en temps i dedicació que hi ha deixat.

Avui, com a Vilafranquer adoptat, estic molt orgullós del meu Poble i calia dir-ho altra vegada i deixar constància per escrit.

Enhorabona Vilafranca de Bonany!

Josep Bonnín Segura. Vilafranca de Bonany. 5 d’octubre de 2022