Fa un grapat de vespres,
ja partint a dormir, com cada nit,
tanc les vidrieres de la cuina amb clau.
La primera va anar bé i la segona , es va resistir.
La clau ronsera no volia tancar.
Se’m va ocórrer, una mica d’oli i fer un poc més de força i ja estarà.
Idò, un be negre amb potes roses.
Vaig fer la força massa contundent i es va trencar la clau.
Una part em va quedar en la mà i l’altra dins el pany, que vaig poder treure.
Sorpresa, enlloc de llautó era de fusa.
Vaig haver de deixar obert.
Dins la vida passa el mateix, si forcem alguna clau per obrir una porta o tancar-la tal volta és un avís, de què el camí no és per aquí.
Caldrà triar una altra porta, en què el pany vagi més fluid i no oposi tanta resistència.
Sent que tot el que ens passa a la vida, té un missatge.
Cal esbrinar el significat i aprendre d’ell.
