Un dia vaig escoltar dir a un saberut – tots els mars són iguals -. L’argumentació que va seguir era infantil, però indiscutible, va dir – tots els mars estan plens de gotes d’aigua -. El saberut tenia l’esperit ràpid, la veu forta i incontinència verbal; es va imposar! Cap dels present va poder qüestionar-ho. El resultat va ser que les orelles es van tancar i els cors es van entristir. La següent vegada que el saberut va parlar, ningú el va escoltar. Potser hi havia una petit veritat en la seva argumentació. Doncs és cert que els mars són plens de gotes d’aigua. Tanmateix era una visió esqueixada i molt limitada. Tots els mars embolcallen diferents pobles, cultures i pentinen diferents tradicions. El cromatisme és inacabable, la varietat rica i les sensacions dolces com la mel.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: les opinions simplistes són les esquerdes que trenquen les bones idees