Tià o Tianet com la seva muller l’anomenava, era pagès dels de tota la vida. Tenia un carro una mula, mitja dotzena de porcs unes quantes gallines , un gall i mitja dotzena de conills. A part de tot això tenia una vinya, unes quantes quarteres de blat, i un cirerer que pel juny donava unes cireres molt bones.
En Tianet vigilava el cirerer de la vinya com si fos un tresor, algunes vegades es va trobar que li deixaven net. I ell pobre home esperant que es tornessin més vermelles. No feien ni cas que poses un cartell que deia aixi. NO mengeu, SI EN mengeu US Morigereu TE Caramuixa . Clar ningú creia que fos així , per altre cantó be que ell en menjava i no es moria.
Vet aquí que un dia a principis de juny quan les cireres ja virolaven es va dir que aniria a fer migdiada a la barraca de la vinya i potser si quedaria a dormir i tot. La seva dona l’Adelaida li deia que no fes semblant cosa que per unes quantes cireres tants escarafalls. Ell tossut com la seva mula, es va emportar menjar i va anar a la barraca.
A la tarda l’Adelaida es va estranyar veure’l venir, tenint en compte que era tan tossut. I més es va esverar quan amb grans exclamacions li va dir que se li havia ficat un insecte a l’orella esquerra i que li feia molta nosa. La pobra dona va mirar de treure el bitxo sense resultat, amb oli amb una pera i tirant aigua, res. En vista de què no podien treure’l la dona li va dir que anés a veure el Senyor Francesc el metge. El Tianet així ho va fer.
A l’arribar al consultori el metge va agafar instruments, va mirar i remirar l’orella i res va veure. Al final li donava unes gotes m’entres li deia. Vagi-se’n home, no hi té cap cuca a l’orella, jo ho he mirat bé.
En Tianet es mira al metge i li va dir. Sí que li tinc , si fins i tot sento encara els espeternecs.
No home va dir el metge, ho he mirat i no.
Doncs miri senyor metge vostè ha mirat l’orella dreta i jo el tinc a l’esquerre.
Miri senyor metge les orelles no son com un túnel ?.
No home no, va dir el metge i efectivament li va treure un insecte que no van saber ben bé si era un grill, una mosca, o una bestiola semblant.
En Tià es deia anant cap a casa seva, que els metges avui no saben res, mira que tenir de dir-li la orella !!!
Montserrat Vilaró Berenguer