L’OMBREL·LA DE L’AMOR

Dues papallones vivien solitàries en un jardí. Un dia van coincidir sobre la mateixa flor. Una havia perdut l’alegria de viure. L’altre la va convidar a anar a un lloc tan especial que sols es podia arribar amb la sensibilitat. Li va dir: si vens podrem viure les dues juntes i estarem protegides de totes les soledats. En aquest lloc privilegiat l’aire té gust nectari. El tacte és de fina seda. Els arbres són de cristall i les flors de vellut argentat. El desig és un anhel compartit. Una gran màgica sorgida de la companyia que ens farem aconseguirà que les decepcions s’afebleixen fins a desaparèixer. Cada dia, acompanyat del so d’un violí, un fil d’aire fresc passarà per refrescar les obsessions. Sota l’ombrel•la de l’amor sols hi pot fer cap aquells que som capaços d’estimar… La papallona trista va acceptar i la seva vida va canviar.

Cita de Svileta de Tessàlia: els problemes compartits són més petits.

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari