Fer una visita als familiars, amics o veïns ha sigut una cerimònia que va donar molta companyia. Avui ha caigut en l’oblit. Bé que de tant en tant es recupera la tradició perdura i fas una visita. En aquest cas al país veí, Andorra. Allà pots trobar muntanyes per pujar amb la vista i on les cames no poden arribar. La simfonia visual és tan perfecte que alimenten a l’esperit afamat i empobrit per la grisor de la ciutat. Els dansarins colors ballen pels teus ulls. Les aromes acaricien l’olfacte. I una brisa fa un massatge al teu cos cansat.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: les ànimes són devoradores de sensacions i mai acaben la fam.