Caminava per la ciutat buscant una idea. De repent, en una cantonada vaig trobar un ric que no era feliç. Li vaig preguntar que li faltava. Em va fer una llista tan llarga que vaig haver d’acceptar la seva infelicitat. A la cantonada següent hi havia un pobre que era feliç. Havia trobat unes sabates velles llençades en la brossa. Eren una mica grans, però farcint-les amb paper de diari s’ajustarien al seu peu. En tot cas ja no aniria descalç. Vaig entendre la seva felicitat. Aquelles dos trobades em van fer reflexionar sobre quina relació hi ha entre la riquesa i la felicitat. No la vaig trobar. Sembla que la felicitat no està relacionada amb el que tens, sinó en el que aconsegueixes. Qui té molt li costa aconseguir més. Qui no té res qualsevol cosa és un regal. Així que la felicitat és una sensació que es desfà a mesura que et vas fent més ric.
https://xn--curiosfera-sueos-kub.com/sonar-con-zapatos/
Cita d’en Svileta de Tessàlia: la felicitat d’un ric és més cara i difícil de construir que la d’un pobre.