Vaig veure una rosa a dalt d’un puig. La flor volia fer primavera. Portada per la seva passió va néixer en ple hivern. La realitat manava que el seu color tingués curta vida i la seva fragància ningú l’olores. Era evident que aviat moriria. M’esgarrifava veure com el fred del hivern l’esgarrapava i la castigava. Jo també volia fer primavera i vaig decidir ajudar-la. Vaig agafar el meu mocador i la vaig embolicar. Cada dia l’anava a visitar, la regava, l’adobava i la tornava a tapar. El temps va anar passant i la flor es va salvar. La primavera va arribar i tots la vam gaudir. La rosa atrevida va patir per sobreviure. Això la va bregar de tal manera que era més forta que les altres flors. A dalt de la seva muntanya la rosa atrevida va ser la primera en arribar i la darrera en marxar. A la tardor sols va quedar el seu exemple. Per no oblidar-la, expliqueu a totes les flors la història de la rosa atrevida que va voler fer primavera i ho va aconseguir.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: el món avança quan algú s’atreveix a donar un pas endavant.