Passejant pel jardí dels anhels, he vist la primera flor. Hem intercanviat somriures. Els meus ulls han brillat com el sol, la flor ha sospirat. El meu cor s’ha inflat com un núvol i la flor picardiosa m’ha picat l’ull. Entendrit i estubat la flor coqueta m’ha preocupat. El fred encara dóna les darreres fuetejades i tinc por que no resisteixi. Per aquesta nit he embolicat a la flor amb un tros de tela de seda. De bon matí li treure el vestit de nit. Sols és qüestió de dies. La calor vol desplaçar al fred, però encara no té prou força. Finalment ho aconseguirà i les flors podran néixer sense perill.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: ser el primer en fer alguna cosa és perillós.