Una formiga traginava un tros descomunal de pa. El petit animal salvava els obstacles amb intel•ligència i traça. Un humà l’observava admirat i va exclamar – un cervell tant petit i una intel•ligència tan gran! -. La formiga va contestar – atès que tinc el cervell petit, sols analitzo l’essència del problema, no hi ha lloc per ximpleries i he hagut de desenvolupar una intel•ligència pràctica -. L’humà se’n va anar pensatiu i buscant dins del seu cervell quants espais estaven malbaratats.
Cita de Svileta de Tessàlia: la mesura d’intel•ligència no és per volums, sinó per eficiències.