Capto els espais diminuts, sense deixar de sorprendre’m.
Si son sigil·losos, més,
m’atreuen,
donant ales, a la meva curiositat insaciable.
Sé, del què escric,
tot i que, m’haurien d’extorquir,
abans de revelar
el meu secret.
Jugo a crear mons inexistents; I vosaltres, estimats,
viatgeu per ells.
Una llançadora de fantasia, creada amb les paraules.
Vos convido, a deixar llastres i pors.
Volar,
lleugers,
sense gaire equipatge.
Un salt al buit?
Encara no,
passa a passa,
tot arribarà.
Caldrà fer el rodatge.
No tingueu presa.
Simplement,
gaudiu del viatge,
del què aneu descobrint;
del què vos faci vibrar, fins a tenir calfreds inexplicables.
Cada un de vosaltres, és el comandant del seu propi vol.
Condició “sine qua non ” de la vida.
Jo, empri, uns estris, per convidar-vos al meu vol.
Vosaltres trieu, en plena llibertat.
No hi ha paracaigudes.