INFANTESA

Indubtablement, i

em sembla un privilegi,

vaig tenir una infantesa

 encantadora i carinyosa.

Vaig ésser un infant mimat i,

no massa consentit.

Les circumstàncies de vida, m’afavoriren.

El meu cosí gran, en guanyava de sis o set anys, quan vaig nàixer.

Em vaig convertir amb el nadó, net, fillol i nebot de la família materna i paterna.

Vaig ésser molt mimat

per les tietes fadrines, em portaven dins d’un vermell d’ou i

em cuidaven com si fos fill seu.

Dels padrins i padrines, que hi vaig poder viure, no massa temps, tinc records contats, excepte de la materna amb qui tinc moltes vivències i records.

14 anys tenia, quan va partir i feia molta vida a ca seva.

Era molt extravertit,

en relacionava fàcilment amb tothom.

El meu germà Xim, era més retraigut.

Molts records d’aquella infantesa tinc amb ell i avui si no hagués partit massa prest, ell faria 68 anys.

L’enyor.

Jo era un tant trapella,

un polissó que feia gràcies amb els seus acudits.

A més ,cabell ros i ulls blaus i bastant deixondit, se’m mostrava com una espècie de tresor.

Tenia una gran desimboltura, xerrava, cantava, explicava coses i no aturava; pot ser encara en dura aquest tarannà.

Diuen, que hi ha moments que es magnifiquen, per a mi fou magnífic i ple de records.

Desitjaria, que tots els infants del món, poguessin dir el mateix i

sé i sent al cor que no és així.

A lo llarg de la vida, he estat molt proper als infants, i com no amb el nostre fill Ricard i ara amb el nostre net n’Hugo.

M’he comunicat amb ells a través de la fantasia.

He inventat jocs, contes, personatges…

Sent que qui és capaç,

de treure un somriure

 o una bons rialla d’un infant,

té un trosset de cel guanyat.

Josep Bonnín Segura.  Vilafranca de Bonany. 14 de maig de 2022

Deixa un comentari