Deia en ocasió d’escriure sobre la capella de la Mare de déu de la Salut de Blanes; intentarem completar la relació d’edificis religiosos del terme de Blanes, no tenia aleshores dades d’aquesta església dels Padrets, tampoc de l’actual al col:legi, ni de la Santa Anna dels Quatre Vents, de totes elles ens agradarà rebre’n imatge si dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En relació a l’església dessacralitzada dels Padrets que intueixo estava advocada a la Sagrada Família, esperen rebre’n confirmació en els seus cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Reprodueixo de : http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf
L’any 1896, la societat propietària del Colegio Blandense, presidida pel seu fundador, Joan Furquet, va cedir en règim d’arrendament el col·legi (inaugurat 32 anys abans) a la congregació de Pares de la Sagrada Família. Aquest institut religiós, que el va rebatejar com a Col·legi Santa Maria i es va fer càrrec de l’ensenyament, amb el seu fundador i superior, el pare Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 – Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Barcelonès, 17 de desembre del 1901), al capdavant. Aquest, en les seves visites a Blanes, es va enamorar de la nostra vila, de tal manera que va decidir instal·lar-hi el noviciat, és a dir, el seminari per a la formació dels futurs membres de la congregació. Per tal cosa, va comprar dues cases del carrer Sant Bonosi per construir-hi el que s’anomenà Col·legi Natzarè, popularment conegut però, com a Col·legi dels Pedrets o de la Penya. Aquesta penya (dita Puig Macenon, Puig d’en Lladó o el Fortillo) fou comprada més tard també pel pare Manyanet. El Noviciat – Col·legi Natzarè, inaugurat l’any 1898, va funcionar fins el juliol de 1936 en que fou requisat pel Comitè Revolucionari local, juntament amb el Col·legi Santa Maria, com a conseqüència del conflicte bèl·lic, incita amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, que va tenir el recolzament de les Jerarquies de l’Església catòlica.
Les seves dependències foren convertides en habitatges i la església va ser utilitzada com a magatzem.
Amb la victòria dels sediciosos feixistes en el conflicte que qualificarien de ‘ guerra civil ‘ , l’església fou retornada als Pares de la Sagrada Família, aquests optaren però, per no reiniciar l’activitat del centre, i finalment, el varen vendre l’any 1965.
Altres fonts diuen que la venda s va produir a la dècada dels anys 50 del segle XX.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Padrets
La Marta Caldero Ponsdomenech, responen a la meva pregunta em deixa un comentari al facebook ; No, no s’hi fa culte. Fa pocs anys era una mena de petit centre cultural i s’hi celebraven casaments civils. Ara fa temps que no s’hi fa res
La Montserrat Orench Bernat afegeix una imatge ;: detall del fresc del sostre obre de l’artista Ricard Ferrer Juli( Blanes, La selva, Girona, 1946 ), format entre altres en els tallers de :
Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech (Figueres, l’Alt Empordà, 11 de maig de 1904 – 23 de gener de 1989).Se li va atorgar el títol de marquès de Púbol, sense dret de successió.
Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1928 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984)
Bartomeu Massot i Guillamet (Figueres, Alt Empordà, 1923 — Barcelona, 1974 )
Està pendent saber quina era l’advocació que tenia l’església , esperem tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com , imaginem que com l’actual – de la que ens agradarà rebre’n imatges estava dedicada a la Sagrada Família.
Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d’abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés