Ens calen, en aquest dissortat reialme, on la corrupció, la idiòcia i l’estultícia “ donen punts “, moltes “ idees de bomber”.
Sembla que en el seu origen, aquesta expressió tenia un sentit molt més positiu, sense una engruna de menyspreu envers un col•lectiu tan abnegat com el dels apaga-focs professionals o voluntaris.
Si per cas, el que posa en relleu aquesta fórmula col•loquial és la capacitat innata dels bombers per improvisar tot sovint i sobre la marxa solucions enginyoses per a resoldre incendis molt complicats, o per salvar vides humanes en perill imminent, mitjançant equilibris i maniobres inversemblants, al marge dels manuals o protocols a l’ús.
Com va degenerar aquesta expressió tan noble fins a ser utilitzada despectivament per a descriure les parides mentals dels poca soltes, no se sap; és evident però, que no fou gaire afortunada la derivada. Quan a un bomber se li va ocórrer controlar el perímetre desbocat d’un incendi forestal mitjançant tallafocs de terra cremada, per exemple, va costar que de bones a primeres no el prenguessin per boig. I en podríem enumerar una bona pila d’aquestes “idees de bomber” tan útils, pràctiques i efectives. Per aquesta raó, i si res més no per respecte als bombers, no n’hauríem d’abusar d’aquesta expressió en pla desqualificació
Fa anys que des dels governs del REINO s’han menystingut es recursos forestals, i s’ha afavorit alhora la pèrdua de valor dels bens en el mon rural, i l’encariment “brutal” dels del món urbà, com a conseqüència de la concentració de la població.
Això no succeeix òbviament en altres països:
https://www.energias-renovables.com/bioenergia/finlandia-relevara-a-reino-unido-como-mayor-20210224
https://www.forestalmaderero.com/articulos/item/electricidad-en-casa-a-partir-de-la-madera.html
Cal recuperar els oficis relacionats amb l’explotació forestal, llenyataires, resiners , carboners, pastors, .., i dignificar les condicions de vida – salut, educació, lleure,..- dels que visquin i treballin en el món rural.
Cal incentivar el consum d’energies “renovables” tornat quan sigui possible per exemple als forns de llenya.
Cal recuperar – millorant-ne el resultat – el gasogen
Un exemple el tenim encara a la fàbrica tèxtil de cal Pasqual, al carrer Sant Carles d’Igualada, on el gasogen funcionà fins a l’any 1955 i s’ha conservat, depenent del Museu Comarcal de l’Anoia que permet fer-hi visites de grup. És l’únic gasogen d’aquestes característiques conservat a Catalunya i probablement a Europa. El gasogen cedia corrent elèctric per il·luminar l’interior de la veïna l’escola dels Germans Maristes durant les hores en què es produïen talls d’electricitat a conseqüència de les restriccions.
Cal, i això amb urgència, cercar alternatives als “ Partits Clàssics”, convé triar persones que alhora que intel·ligents, siguin treballadors i honestos.
Ah!, i per descomptat incentivar l’aplicació pràctica de les “idees de bomber” que puguin millorar la vida dels ciutadans, i la del planeta terra.