Arriba el Nadal. Una línia d’horitzó creix al front d’un pilot de persones que, un any més, deixen volar els seus somnis, sovint concretats en desitjos de pau i amistat que es repeteixen mecànicament. Els amants, aliens a les convencions, continuen jugant sota els llençols. El vint-i-cinc de desembre i un grapat de derivats sonen pels carrers, per tot arreu, amb una obstinació insufrible per a la multitud capficada en absències i solituds.Però la troca del temps es desfà per a tots. I roda. I giren els planetes, indiferents al Nadal, a les ferides i alegries, a la diversitat d’uns éssers tan semblants que ho donaríem tot per atrapar per sempre més uns fragments de felicitat tan fugissers com desitjats.
Josep Pastells
Desembre de 2005
