Malgrat tot el que m’està passant, encara em fa feliç veure de bon matí com surt el sol. Veure un amor néixer, créixer i fruitar nova vida. Veure un ocell volar. I sóc feliç no perquè sé mirar, sinó perquè he après a sentir i donar importància a tot el que hi ha al meu voltant. Sento l’escalfor del sol sobre la meva pell i com el fred es va evaporant. Sento l’abric d’una companyia al meu costat i d’una nova vida que ha arribat. Somio amb la il•lusió que algun dia podré volar. I perquè he après a sentir en lloc de mirar, dintre meu neix el somriure amb més facilitat i mai més tornaré a plorar.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: sentir les essències que la vida et dóna és l’aliment que l’esperit necessita per deixar de plorar.