FORÇA PER A CONTINUAR

Una tarda van veure  que pujava un capellà, cavaller a dalt d’un cavall ,  acompanyat d´una parella de mitjana edat, tot va ser xiu xius a cau d´orella dels uns altres i una sentència – EN DEU HAVER FET UNA DE MOLT GROSSA, I EL DUEN AQUÍ A PURGAR EL PECAT.

Anava cavalcant  amb el desig d´arribar abans de ser fosc a la parròquia

Somiador , se sadollava amb la bellesa de les muntanyes altives , els boscos misteriosos, els rierols , fins al punt d´oblidar la pena que el corsecava.

– ! Pere, si això en comptes d’exili serà el meu paradís!

– ! Matilde , no sents el cant dels ocells!

– Vol dir?, mossèn deien………

Un pagès amb un burro, els saluda amb un

-Deu vos “gord” .

Son aspres i , però jo els amansiré es digué, mentre davant seu s’entreveien unes quantes cases , arrupides al peu d’un espadat i una església , que sobresortia amb un campanar al mig.

En arribar el sol havia desaparegut darrere el cingle.

– Obriu Pere , va dir mentre amb un bastó apartava un munt d´esbarzers, de la porta de l´església .

En obrir van veure quatre parets esquerdades i una teulada amb tants forats, que semblava que el teulat fos un cel brodat d´estels, . I la rectoria per l’estil es digué.

L’endemà en Pere toca les campanes per cridar als feligresos. Vingueren mig arraulits. Els demana ajut per apariar l’església i la rectoria.

-SOM POBRES-, “MOS” VA TOT DE GAIRELL.

En aquell moment prengué una decisió. Agafa el cavall i marxa al bisbat . Torna amb un paleta i doblers per refer la parròquia.

Era digne de veure treballar el paleta,  el capellà, els vells , tots refent el que podien, sense descans. Va durar sis mesos la feina.

El dia de la primera missa, l’església plena de pagerols , que de mica en mica en escoltar-lo es posaren a riure.

Decidit és dirigí a l’ òrgan i el Messies de Handel ompli l´església . Maleïa el tartamudeig que li va quedar a l’escapar del seu afusellament,  en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

Aquest era el “PECAT” , encara tenia però, la música! . Mira les seves boques obertes i continua tocant.

La música  era la seva força per a continuar.

Montserrat Vilaró Berenguer

Feu un comentari