El juny passat, feu sis anys que vàrem triar Vilafranca per viure o ella ens va triar a nosaltres i ens va acollir.
Sempre he apostat per la Cultura amb majúscules.
La nova que m’ha alegrat molt, és que el Ministeri de Cultura, ha atorgat el ” Premio Nacional de Artes Escénicas para la infáncia i la juventud” .
20 anys de treball ininterromput, treball de formigueta d’un equip i amb el suport de tot el Poble, ha assolit aquest gran i merescut reconeixement, que prou es mereixia i mereix.
Avui no cal escriure sobre algunes trajectòries de polítics, que la Cultura els fa més por que una calabruixada, i és dediquen a posar pals a les rodes.
La fira ho va passa ben magre, havent d’arribar-se a promoure un mecenatge. Un gran exemple.
Un Poble culte difícilment se’l pot manipular.
Cal fer una referència de la Cultura a Vilafranca, en Jordi Rosselló, el qual està entregat en cos i ànima i cal agrair-li per escrit, quant ha fet i l’esforç en temps i dedicació que hi ha deixat.
Avui, com a Vilafranquer adoptat, estic molt orgullós del meu Poble i calia dir-ho altra vegada i deixar constància per escrit.
Enhorabona Vilafranca de Bonany!