Quan a punt d’enfosquir, entren unes petites ratxes d’oratge fresc,
ens alegra’m, com infant amb sabates noves.
Dia feixuc de calor, tot i que, hi ha estius més atemperats.
Un moscard ínfim, s’ha posat sobre la taula de la cuina.
Em mirava desvergonyit.
-Josep, la batalla contra nosaltres, la teniu perduda.
Bravejava.
Ens basta un no res d’aigua per procrear, inclús la rosada.
Fem larves a dojo.
-Ets un barrut!
– No serà per tant.
Vos xucla’m una mica de sang per la nostra supervivència, lo de la fava, la coïssor, i transmissió de malalties, ho deixarem apart.
-A més d’hipòcrita, et sembles a alguns polítics.
El mateix discurs, es justifiquen amb els que els interessa, I amaguen el què els aniria en contra.
Deus ser un moscard tigre.
-Si, tinc per competència les beates, més petites i traicioneres.
– M’entren ganes d’esclafar-te, tot i que si m’assegures que no picaràs a ningú de casa, i fuig , seré benèvol.
Ha fugit.
El cabronet, mentre volava deia:
-Som petits, persistents i vos hem guanyat.
Li he tirat una espardenya, i no l’he encertat.
Reconec, que estem en guerra i l’hem perduda, com cada estiu.