En un país de llargs rius i altes muntanyes regnava el Rei Oriol. Estava preocupat perquè el poble i els polítics no s’entenien. Va començar una sèrie d’entrevistes per esbrinar el motiu. Entre els entrevistats hi havia en Benet. Era un polític fracassat a qui ningú votava. En Benet va descriure la situació i va dir – si un polític diu la veritat el poble no el vota. És més important el que callem que el que parlem. Si el poble fos capaç d’interpretar els silencis, el problema no existiria -. El Rei Oriol va demanar a en Benet que fes alguna cosa. En Benet va crear l’Escola de Silencis. En el pla d’estudis hi havia assignatures per analitzar si el que promet un polític és o no possible. També va crear un cercador per trobar a quins interessos representen realment. Seminaris per aprendre a diferenciar entre la capacitat de parlar i la de fer. Va construir un túnel de vent per mesurar el pes de les paraules, les paraules buides se les emporta el vent. Finalment va fer un salabret màgic per caçar mentides. El resultat de l’escola de silencis encara no se sap, perquè fa poc que s’ha creat. Si algú vol anar a l’escola de silencis, la matricula està oberta tots els dies de l’any. (Us descobriré un secret, el Rei Oriol va fer les primeres proves i està pensant en abdicat).
Cita d’en Svileta de Tessàlia: el més important d’un polític no són les paraules sinó els silencis del que no s’atreveix a dir.