Conec persones, que son un rosari de queixes.
No donen gràcies per res del què disposen (que és molt), i son ingrates.
Escampadors de misèries.
És amb l’únic,
que hi deparen l’atenció,
i pretenen, amb el seu discurs,
que els altres férem el mateix.
No creuen en la vida.
Viuen un calvari, a més el volen fer extensible.
Visca, les persones, que son capaces de projectar un nou sol.
Que donen empenta i esperança.
Amb elles, vull estar sempre, i
aprendre d’elles.