Totes les grans ciutats tenen llocs on durant l’hivern custodien tot el necessari per fer el gran canvi. Allà esperen pacientment les essències que construiran un avenir florit. Són les flors que s’han encapsulat dins les llavors. Allà guardades del fred esperen el crit de la primavera per sortir. Mentre esperen es pot escoltar un lleuger campaneig que surt del tremoli que el fred els provoca. Sobtadament et pot arribar una melodia xiuladora d’algun ocell atrevit que canta una piulada de bressol perquè els seus pollets facin la migdiada. La pollada dins del niu s’abraça tremolosos i arrupeix els seus petits cossos per donar-se la calor que els salvarà. La mare els hi ha parlat de les gentileses de la primavera i volen ser part de l’esclat de colors que mai han vist. Somien que volaran de flor en flor, trobaran parella i cercaran un arbre on fer el seu niu.
Cita de Svileta de Tessàlia: la il•lusió en el futur dóna calor per sobreviure en els moments de fredor de la vida.