Els banquers del món estaven desesperats. Els diners se’ls escapaven de les mans. Van fer una reunió per entendreu. Algú va proposar consultar a un savi perquè els descobrís com funcionen els diners. El savi escollit estava al·lucinat per la pregunta. Els hi va explicar un conte infantil – hi ha uns diners molt especials que sempre tornen. Aquestes monedes són una encunyació que es va fer en un país de coto fluix. Per l’aliatge es van batre essències d’equilibri, discerniment i racionalitat. Van posar condicions, has d’utilitzar-los amb prudència, per necessitat i amb oportunitat, però mai regalar-los perquè desapareixen -. Mentre el savi explicava el conte, tots els banquers es van adormir. Quan van tornar als seus bancs presumint de que ja sabien com funcionaven els diners. Actualment els diners se’ls segueixen escapant de les mans.
Cita de Svileta de Tessàlia: els savis saben que els diners no valen res. El valor real és saber-los utilitzar.
Francesc Estival Vilardell