La Mina una nena esprimatxada de dotze anys li agradava molt llegir. A casa seva per sort tots havien sigut lectors i no era d’estranyar que la seva biblioteca ja l’hagués exhaurit amb les seves lectures. Però la Mina tenia una altra font que solia fer servir, en aquells anys seixanta setanta no hi havia biblioteca al seu petit poblet, molt bonic, però una mica allò que en deien, allà on Jesucrist va perdre la sandàlia i encara la busca.
Per l’estiu així que començaven les vacances d’estiu del col·legi venien els seus veïns , la senyora Roseta i el senyor Manel. Ells en una saleta en que no solien fer gaire estada, puix que comunicava amb el quarto de bany ,h tenien una biblioteca, per tota la paret . Una biblioteca farcida de llibres de tota mena, Jack London quasi tots els llibres escrits per ell ,entre altres, Moby Dick , L´illa del Tresor, Viatge al fons de la terra, i molts i molts llibres clàssics, ella als seus onze anys va llegir Cims borrascosos i li va encantar, el senyor Manel li deixava triar i remenar el que volia i li deixava llegir els llibres, ell sempre deia , Als llibres si viu dues vegades i aprendràs molt noieta.
Aquell estiu entre els llibres en va veure un que tenia per títol, “Deus i deesses en l´antiga Grècia, Roma, i Egipte “. La Mina al va prendre a les seves mans perquè va pensar que era un tresor, el senyor Manel sempre ho deia que els llibres amagaven tresors.
Puc llegir-lo, li pregunta?
Clar Mina, així aprendràs alguna altra cosa que no sigui el que us ensenyen les monges que segur que no passen de Sagunt, el Cid Campeador i Jose Antonio o Francisco Franco, i va riure amb un deix amarg.
La Mina el prengué i va saber que la Diana era la deessa de la caça, i es va alegrar que la seva millor amiga tingués nom de deessa, també va saber que Bastet era representada a l’antic egipci amb cap i forma de gat, i així va anomenar al gatet que la mare li deia Mixa .
Va aprendre tantes coses que encara avui les recorda, és una mica somiatruites la Mina.
Montserrat Vilaró Berenguer