ERMITA DE SANTA MARIA DE LA FAU. ALBANYÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ
L’Odo Arranz Arlanzón m’enviava fotografies de l’ermita de la Mare de Déu del Fau que pertanyia a l’antic terme parroquial de Carbonils, ara terme d’Albanyà, al límit amb Maçanet de Cabrenys.
És coneguda també com l’ermita de “les Formigues” o de “les Alades”.
Els orígens de l’ermita es remunten a l’any 1315,segons un document en llatí del Cartulari de “Rúbriques Vermelles”, del bisbe Pere de Rocabertí (1318-1324) que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona. El 9 de maig de 1315,el bisbe Guillem de Vilamarí dona llicència a Guillem Blanc i a Maria Roquer, esposos, per edificar una ermita dedicada a la Mare de Déu, en el lloc anomenat del Fau, parròquia de Carbonills i els concedeix l’estat i hàbit de conversos.
Fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV. Segons Lluís Constants, per un document datat a Perpinyà el 24 d’abril de 1407, el vicari general del papa Luna (Benet XIII), Guillem Mariner, atorgà indulgències als devots que donaren almoines per a la reconstrucció de la capella de Santa Maria del Fau, caiguda en part, a la qual deia que acudien una gran multitud de fidels.
Aquesta mateixa gràcia tornà a ésser concedida pels bisbes Dalamau de Mur, l’any 1415, i Bernat de Pau, el 1438; aleshores es feia constar que aquesta capella pertanyia a la parròquia de Carbonils.
La nau ha estat molt reformada al llarg dels segles. Entre el XVII i XVIII es va produir una ampliació de la nau central allargant-la. En aquell mateix moment, s’hi va situar un cor de fusta, que avui dia no es conserva, i es va construir el campanar i la façana amb el rosetó.
L’església va ser profanada i cremada l’any 1794 amb l’entrada de les tropes franceses. A partir d’aquell moment, l’església va esdevenir lloc de culte puntual.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, , es van cremar imatges, i destruir parts de l’església, així com la campana.