SANT ANDREU DEL CASTELL DE CLARÀ O DEL COROMINES. MOIÀ. MOIANÈS.
Els camps blanquejaven arreu pel Moianes, i el fred era intens, passaven pocs minuts de les 9,00 quan començaven a caminar en direcció al pujol on s’aixeca l’ermita de Sant Andreu , dita de Clarà en alguns texts per la proximitat a les restes del Castell del mateix nom, que corona el turó, o també del Coromines, pel nom de la casa, que des d’antic senyoreja els terrenys on es troba l’ermita.
Seguiem al Feliu Añaños i Masllovet, un gran coneixedor d’aquest tros del país, alhora que un magnífic cronista gràfic, feu una ullada a la galeria d’imatges de la pàgina http://www.moianes.net/
La primera citació d’aquesta església és feta en un pergamí de l’any 1275 en el qual es cita com a sufragània de Moià. En aquesta data, Bertran de Muntanyola cedeix al rector de Sant Feliu de Rodors l’església amb les seves cases i pertinences.
Fou restaurada a principis del segle XIX després del saqueig i profanació realitzats pels francesos. La renovació es va fer per encàrrec del notari Joaquim Otzel i Coromines, hereu del veí mas Coromines.
Patrimoni Gencat explica que l’església està situada al cim del turó de Sant Andreu, a 200 metres al migdia del castell.
És d’una sola nau i coberta a dues aigües.
A la façana encarada a ponent , hi ha una inscripció que fa referència a la destrucció soferta l’any 1808.
Presenta l’accés a través d’una porta d’arc de mig punt. Va ser construïda directament sobre la pedra, sense fonaments. Al mur de migdia destaquen dos voluminosos contraforts de pedra.
Aconseguia una imatge del interior amb la tècnica de fer passar la petita Olympus FE-100 pel forat de ventilació i obtenir una imatge amb l’ajuda del flaix.
L’obsolescència programada fa anys i panys que ha deixat fora de servei la meva “ màquina catòlica”, i la firma Olympus ha deixat de fabricar aquest model.
Un cos afegit del segle XIX (1870) guarda la tomba de la família Coromines.
Des de la capella es pot contemplar una panoràmica amb Moià als peus i Castellterçol a l’horitzó.