M’ha dit el vent que un milió de flors estan a punt d’arribar. Van muntades sobre núvols blanc farcits d’aigua. Un milió d’ocells voleien amb ganes darrera dels núvols. Amb el ventet del seu aleteig empenyen als núvols cap a endavant. Aviat arribaran les flors muntades en núvols blancs plens d’aigua i un aiguabarreig de vida caure amb abundància. Repartiran colors, fragàncies i guarniran l’estiu amb banderoles d’esperança. La seva màgia farà néixer noves oportunitats, fruitaran grans amors i el joc de la vida tornarà a somriure. Nervioses estant les flors muntades dalt dels núvols blancs. Ansiosament els ocells agiten amb força les seves ales. Tots volen arribar per repartir ambrosia de vida als solitaris esperits que l’hivern ha entristit. I no ho dubtis que l’ambrosia farà immortal el nostre coratge.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: allò que no porti el vent que ho porti la teva sensibilitat.